Extracte nacional concentrat

Avui acaba una nova edició de la Uni­ver­si­tat Cata­lana d'Estiu a Prada de Con­flent, la tro­bada acadèmica, cul­tu­ral i política més impor­tant de cada estiu des de fa més de 40 anys.

L'esce­nari que va moure els pro­mo­tors a crear-la en ple fran­quisme ha can­viat, però no pas tant com molts dels que vol­drien sig­nar el cer­ti­fi­cat de defunció de l'UCE vol­drien. Podem dis­cu­tir si el got naci­o­nal és mig ple o mig buit, però el que és inne­ga­ble és que el got s'ha esquer­dat, i ens enfron­tem al risc de que­dar-nos sense aigua i sense got. L'ofen­siva recen­tra­lit­za­dora espa­nyola és ja des­ca­rada, amb els dos par­tits majo­ri­ta­ris escal­fant motors per acce­le­rar a fons a par­tir del 20-N.

En aquest con­text, l'UCE de Prada manté tota la seva vigència. Enguany, un cop més, ha estat una opor­tu­ni­tat única per com­pro­var que el país lliure, ric i ple que molts somiem és ben pos­si­ble, i que és molt més a prop del que molts ens pen­sem.

Podem creure que l'UCE és un esde­ve­ni­ment mar­gi­nal, amb una par­ti­ci­pació minsa en relació amb la població total de la nos­tra nació, però ens equi­vo­caríem com­ple­ta­ment. L'UCE és com un d'aquells extrac­tes culi­na­ris con­cen­trats que reu­nei­xen un munt d'ingre­di­ents en un pot petit. Amb una culle­rada n'hi ha prou per des­ple­gar tot el seu poten­cial i millo­rar defi­ni­ti­va­ment el plat més insípid.

Ens apro­pem a una cruïlla cul­tu­ral i naci­o­nal d'una mag­ni­tud que no arri­bem encara a cop­sar. L'ener­gia cre­ada i con­cen­trada cada any a Prada de Con­flent és un com­bus­ti­ble que ens resul­tarà impres­cin­di­ble per enfron­tar-nos al futur com­pli­cat que ens espera.