Sonora i sorollosa

Ana Rosa Quintana va escalfar la Diada enviant un reporter a Barcelona: volia exposar els dubtes de la independència –va presentar el vídeo amb certa sorna vociferant que tothom estimava els catalans– i se li va girar en contra. És una anècdota, però il·lustra la deriva del tractament de la “qüestió catalana”. Amb l'humor es pretén desactivar la transcendència. El intermedio de La Sexta ja n'ha fet una secció, La consulta catalana : fa poc un “espectador” preguntava a Wyoming per què cada dia es parlava de Catalunya i quan tornaria l'humor.

La Diada, però sobretot l'inici de campanya electoral, obligava la notícia d'obertura de Tele 5, Antena 3 i TVE. Quant a la televisió pública espanyola, en el Telediario de les nou del vespre, es va sobreimpressionar la participació a la Via Lliure i es va recalcar que era un “acte reivindicatiu”, això sí, “sense cap incident”. No es poden amagar les imatges de les estelades; ja no es pot passar per alt una imatge aèria de la marxa, però es poden mostrar com si fos un vist i no vist, amb rapidesa, sense aturar-s'hi. Una connexió en directe amb Núria Ramírez a la Meridiana, ja oberta al trànsit, tancava la cobertura del Telediario; uns 10 minuts. Hi va haver seguiment en el Canal 24 Horas de TVE, que té una audiència irrisòria a Catalunya que no arriba a l'1%. “Estarem pendents al llarg de la tarda”, deia el presentador, després d'una primera connexió a les 17.14 h de no més de quatre minuts. Ho van narrar com una obra de teatre de la qual t'expliquen l'avanç i el desenllaç però no te n'ensenyen el corpus. A les 17.30 h van ensenyar algunes imatges aèries, però ràpidament tallades a plans més curts, i s'insistia que el fet de tallar la Meridiana, entrada principal, provocava “greus problemes de trànsit i en el transport públic”. La periodista desplaçada, Marta Sánchez, es va haver de posar els cascos per parlar, i és que la banda sonora –els cants de la gent– impedien que se sentís ella i es fes sentir. Una imatge recurrent i repetida en moltes de les connexions amb reporters. Si l'estelada ja s'ha ensenyat i ensenyorit en els últims tres anys, convertint-se en un imaginari, diguem-ne popular, entre els espectadors espanyols, aquest any la Diada s'ha fet sonora i també sorollosa com a avantsala del 27-S.

Per evitar crítiques d'altres anys, TVE va incloure en la cobertura del canal informatiu un cara a cara entre el periodista José María Brunet i la politòloga Edurne Uriarte. Arguments sentits i repetits, sensació de tertúlia déjà-vu. Brunet, tot un senyor de La Vanguardia, va fer algunes bromes a Uriarte amb relació al futbol per fer l'anàlisi més distesa i menys soporífera, i “despertar” el moderador, callat. A diferència d'altres Diades, la campanya electoral obliga TVE, subjecta a la faixa dels blocs com a cadena pública, a parlar de Catalunya –i ensenyar banderes, de tots els colors– i que el català s'escolti en els mítings de Mas i Junqueras d'inici de campanya... però no massa, que ràpidament ho tapem amb la veu del traductor, en castellà; deu ser pecat subtitular.

Tele 5 i Antena 3 van coincidir en els conceptes: “Diada electoral” es llegia en titular i “divisió”, “ruptura” de la societat catalana que “s'escenificava en l'ofrena floral”. “Una Diada que apunta cap a la independència en plena campanya electoral”, van dir en una notícia de Tele 5, i ho reblava amb “l'exhibició de múscul de l'independentisme”. TV3 fa temps que està en el punt de mira, però Antena 3 va assenyalar cap al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) recordant que ara “controlarà” els informatius espanyols. En la mateixa notícia, va recordar que l'informatiu infantil de TV3 va “utilitzar nens” per la Diada del 2013.

Seguint la línia dels últims anys, La Sexta fa el que fa temps hauria de fer TVE. I la seva periodista estel·lar, Ana Pastor, entrevistarà diumenge Artur Mas; Los desayunos de TVE van incloure una connexió amb Núria de Gispert. La Sexta, però, no s'escapa de crítiques: a les tertúlies polítiques dels dissabtes a la nit s'hi conviden moltes més veus unionistes. I les notícies són missatges amb segones. En l'edició de les vuit, a La Sexta van cloure un vídeo dient:“No serà per banderes, que a vegades no deixen veure el bosc.”