Comunicació

La mirada

Cara a cara?

Qui és o ha de ser el destinatari del servei públic sinó el ciutadà?

I després volen que anem a votar? Volen que l'abstenció sigui baixa? Després de l'espectacle del cara a cara algú pot pensar que la gent anirà en massa fins als col·legis electorals? Però, és clar, anem una mica més enllà. En tot aquest tenebrós assumpte, per què no hi hagut ningú que pensés en el ciutadà? Als senyors de les juntes electorals no se'ls ha acudit que, més enllà de la poca traça i les rebequeries dels partits polítics, hi ha algú al darrere seu. Doncs sí, nosaltres. Tots plegats s'han omplert la boca una vegada més parlant de televisió pública i servei públic. D'acord, doncs precisament: qui és o ha de ser el destinatari del servei públic sinó el ciutadà? Per què ens priven d'un cara a cara a Televisió de Catalunya, la televisió pública del país que sufraguem entre tots? Quan interessa és una cosa i quan no, n'és una altra de diferent.

Suposo que els partits que l'han impugnat tindran els seus motius i les seves raons. Suposo que els dos partits que s'havien de posar d'acord fa mesos i no ho han fet, també tindran els seus. Suposo que la junta electoral que ha pres la decisió ho ha fet d'acord amb la més estricta legalitat. Sí, perfecte. Però per què ningú ha pensat en nosaltres? Aniria sent hora de deixar d'omplir-nos la boca i de bavejar quan invoquem fal·làcies tan flagrants com la distinció interessada entre tele pública i privada i és en conflictes com l'experimentat aquests dies en què els uns i els altres hem d'estar a l'altura de les circumstàncies. Salta a la vista que ningú hi ha estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.