cultura

Música tradicional

Cançons recuperades

“Moltes de les persones que he entrevistat al llarg d'aquests cinquanta anys ja han mort. Les cançons que m'han pogut transmetre les escoltaven i cantaven quan eren canalla, així que moltes s'haurien perdut amb la seva desaparició.” Són paraules del músic Artur Blasco, considerat un dels pares de la cançó tradicional catalana, que als 83 anys ha volgut cedir tot el seu llegat al poble on va viure fins als 17 anys, Santpedor.

Aquesta setmana, s'ha fet al municipi bagenc l'acte de lliurament de la documentació que Blasco ha recollit durant mig segle arran de les seves estades en més de 200 pobles dels Pirineus. Es tracta de vuit dels dotze volums editats de la seva obra completa —que es titula A peu pels camins del cançoner i està exhaurida. Contenen 1.600 cançons i les seves variants melòdiques, rítmiques i textuals, que Blasco ha anat recollint a través d'entrevistes a prop de 300 cantants i amb l'ajuda dels records d'infància de totes les persones amb qui s'ha creuat als pobles visitats. I no només es tracta de llibres que apleguen un munt de cançons que s'haurien perdut, sinó que també hi ha una col·lecció de 80 pel·lícules de vídeo gravades en DVD que mostren en imatges la llarga investigació que ha fet el músic arreu del territori. Blasco ha recopilat el cançoner oral de comarques com ara l'Alta Ribagorça, la Val d'Aran, la Noguera, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. Part de la seva investigació també l'ha feta a la Catalunya Central, recorrent la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès.

L'acte va estar marcat per anècdotes viscudes: versos que es revelaven contra l'aristocràcia, cançons prohibides durant la dictadura de Primo de Rivera o cantates a la Mare de Déu. L'artista es va mostrar molt proper amb els veïns, la majoria d'avançada edat, que frisaven per acostar-se a ell després d'anys i compartir-hi experiències. “És curiós; encara us reconec a molts”, va dir. Al seu costat, l'alcalde, Xavier Codina, va afirmar que la cessió havia estat una sorpresa i va assegurar que, com Guardiola, Blasco és un dels fills il·lustres de Santpedor.

Per comprendre la magnitud de l'obra de Blasco cal tenir en compte el seu treball de recuperació de l'acordió diatònic i l'estudi dels més de cent anys de presència d'aquest instrument en la música popular i tradicional del Pirineu. Va fundar el 1976 a Arsèguel el festival Trobada d'acordionistes del Pirineu, que se celebra des de llavors. Pel músic, l'acordió representa “molt més que un instrument, és un element aglutinador de la població de muntanya”. Actualment, Blasco encara toca arreu del món amb el grup musical El Pont d'Arcalís. El Departament de Cultura està digitalitzant el seu llegat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda