Homenatge a Pere Anguera

La pre­ma­tura mort de Pere Anguera, encara que espe­rada, ha estat un cop dur que ens priva d'uns anys de fructífera madu­resa. Per­dem una per­so­na­li­tat de pri­mer ordre, que vull glos­sar breu­ment.

L'his­to­ri­a­dor. Va publi­car des de molt jove mono­gra­fies locals, radi­o­gra­fi­ant a fons el segle XIX. Després esde­vin­dria una auto­ri­tat naci­o­nal en l'estudi de les arrels del cata­la­nisme i del car­lisme com a movi­ments polítics anti­cen­tra­lis­tes, amb una àmplia bibli­o­gra­fia reco­ne­guda per la his­to­ri­o­gra­fia més auto­rit­zada. Des de la seva càtedra a la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili va con­tri­buir a for­mar suc­ces­si­ves gene­ra­ci­ons i a pres­ti­giar el ter­ri­tori com a focus d'acti­vi­tat acadèmica.

L'intel·lec­tual. Pere Anguera ha estat un home de pro­funda cul­tura i vari­a­des inqui­e­tuds, que va plas­mar com a cre­a­dor d'opinió, de poe­sia i fins i tot de tea­tre. Lluny de tan­car-se en una torre d'ivori, fou un agi­ta­dor de consciències com­promès amb el seu temps. Fidel sem­pre a les idees inde­pen­den­tis­tes i d'esquer­res, que pro­vo­ca­rien la seva injusta detenció el desem­bre de 1981, gene­rant una gran mobi­lit­zació ciu­ta­dana i el seu alli­be­ra­ment sense càrrecs. Home de con­vic­ci­ons i obert a totes les opi­ni­ons, amic dels des­a­pa­re­guts Maria Aurèlia Cap­many, Jaume Vidal Alco­ver o Manuel Vázquez Mon­talbán, i d'his­to­ri­a­dors tan pres­ti­gi­o­sos com Josep Fon­tana, Borja de Riquer, Josep Ter­mes i molts altres.

El reu­senc. El Pere ha estat impres­cin­di­ble en la vida local del dar­rer quart del segle XX i el prin­cipi del XXI. Pre­si­dent del Cen­tre de Lec­tura entre 2001 i 2007, enti­tat que esti­mava i que con­si­de­rava la seva segona casa i la seva pri­mera uni­ver­si­tat. Direc­tor de la Història gene­ral de Reus publi­cada el 2003, fou reco­ne­gut amb la meda­lla de la ciu­tat el 2007 i amb el recent acord ple­nari per donar el seu nom a la nova bibli­o­teca muni­ci­pal.

Per­so­nal­ment perdo un mes­tre i un amic. La his­to­ri­o­gra­fia cata­lana i Reus per­den un refe­rent insubs­tituïble, que ens deixa la seva obra escrita i la seva intensa pet­jada humana i cívica.