Crítica
cinema
Les restes del naufragi
Als anys seixanta, en els moments finals d'Easy Rider, els representants de l'Amèrica profunda treien les seves escopetes i disparaven contra els hippies perquè no suportaven el seu sistema de vida, ni la seva dissidència, ni la seves amenaces contra el capitalisme. Captain Fantastic, de Matt Ross, demostra que amb el pas dels anys els hippies ja no preocupen a l'Amèrica en què Donald Trump no para de sembrar la xenofòbia. Probablement perquè, com la família protagonista de la pel·lícula, tenen alguna cosa de romanticisme anacrònic o de fills d'unes utopies fracassades.
Captain Fantastic explica la història d'un vell hippie amb ideologia marcadament d'esquerres que decideix educar els seus fills al marge del sistema. Viuen de la cacera i la pesca enmig de la natura, no van a l'escola i el seu pare els explica les diferències entre el leninisme i el trotskisme, mentre els nens, en lloc de celebrar el Nadal celebren l'aniversari de Noam Chomsky. La pel·lícula parteix de la descripció d'aquest univers peculiar per mostrar-nos què pot passar quan un dia, arran de la mort per suïcidi de la mare, han de viatjar cap a la civilització. Allà descobriran què són les hamburgueses i la disciplina del seu avi, un vell conservador que farà el que sigui per aconseguir la custòdia del seus néts, per escolaritzar-los i denunciar al pare neo-hippie que els ha pervertit. Captain Fantastic no explica res de nou. Peter Weir,, a La Costa de los Mosquitos o Cedric Khan, a La vie sauvage, ja varen tractar el tema. La peculiaritat és que Matt Ross ho fa amb sentit de l'humor, amb ironia cap a les formes de vida romàntiques i amb cinisme cap a l'Amèrica del present. L'Amèrica conservadora intenta mantenir el seu sistema, lluitar pels seus valors, mentre els joves romàntics han assolit un sistema de vida tan tronat que res no pot resultar creïble.
El resultat acaba essent una mena de tragicomèdia sentimental sobre com una família s'esquerda per buscar altres reconciliacions possibles.