El Museu d'Història de Girona rep en donació una pintura d'Enric Marquès

El Museu d'Història de la Ciutat de Girona (MHCG) presenta fins al 6 de novembre l'exposició Enric Marquès: D'El Fayum a Espampa Popular, organitzada al voltant d'un oli de l'artista que ha ingressat fa poc a les col·leccions municipals a través d'una donació particular.

Aquest quadre, Família (1964), fins ara propietat de l'editor de la revista Bonart, Ricard Planas, que s'ha ocupat del comissariat de la petita mostra instal·lada a la sala polivalent del museu, és una peça clau per comprendre el món d'Enric Marquès. Hi ha representats els seus orígens a través del seu retrat d'infant i el dels seus ascendents a la manera d'un manifest social que no deixa de ser, però, d'una profunda, impenetrable intimitat.

En cada un dels requadres de l'obra s'hi poden reconèixer el mateix Marquès, amb la seva germana Rita, davant el paisatge de la seva infància, Avinyonet de Puigventós, i els retrats dels avis; de l'oncle Xicu, un humil ferroviari que els va acollir a Avinyonet durant la guerra i que seria afusellat el juny de 1939 pels franquistes; el pare, Jaume Marquès Casadevall, que va morir de febres tifoïdals el 1935, quan l'artista tenia tot just 8 anys, i la mare, Montserrat Ribalta, vestida de negre fúnebre. Va ser arran de la mort del pare, esdevinguda poc abans de l'esclat de la Guerra Civil, que els dos nens van ser enviats a Avinyonet, a casa de l'oncle, per qui Enric Marquès sentiria sempre més un intens afecte.

Al voltant de la pintura, d'un realisme sec, s'han reunit mitja dotzena d'obres més de Marquès que ja formaven part del fons del Museu d'Història per tal de complementar-ne la lectura. L'exposició, que es va inaugurar coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni, s'ha volgut presentar com una invitació al mecenatge com el que ha representat la donació de Ricard Planas. “La veritat és que no hauria deixat mai de la meva vida aquest quadre a ningú”, explica l'editor en un dels textos del tríptic de la mostra, en el qual admet que va decidir fer el pas finalment de donar-lo al museu pel “bon ull alhora perspicaç i sibil·lí de Joaquim Nadal i la mediació acurada i eficaç de Carles Puigdemont en la seva etapa d'alcalde de Girona, i de Sílvia Planas, directora del museu”.

Pel que fa al títol que ha donat al conjunt de peces que acompanyen la Família, que l'artista va pintar quan ja estava establert a Llagostera, tornant d'una llarga estada a París, Ricard Planas argumenta que l'estil gràfic de Marquès, en especial durant l'etapa de la seva implicació amb el moviment d'Estampa Popular, li ha recordat sempre els retrats funeraris de la regió egípcia del Fayum, per la seva “aura ancestral, melangiosa i angoixant al mateix temps”.