Gran memòria de Corredor-Matheos

Hi ha llibres que t'interessen tant pel tema com per la forma. Aquest és el cas de Corredor de fondo (Tusquets), les memòries que ha publicat el crític i poeta José Corredor-Matheos, figura fonamental per entendre l'evolució de l'art català de l'avantguarda, així com editor de l'Espasa i director del Gran Larousse Català. Per només una de les seves vides, el nostre home ja mereixeria un reconeixement –els ha tingut abastament–. Tot plegat es corona amb aquestes memòries, que ens donen les claus sobre les figures, amb les seves fílies i fòbies, i també el testimoni mesurat d'un home que ha mirat l'avantguarda i la tradició amb la mateixa passió que Foix. Nerviüt i alhora tranquil, Corredor va haver de bregar amb infinitat d'escriptors i artistes, des dels anys dels companys de viatge i durant la llarga transició, que encara no s'ha clos. És un llibre que funciona com una novel·la de no-ficció, que té l'ànima i l'estil del poeta refinat i la sornegueria de l'home savi. Té un problema: ens agradaria que hagués estat de cinc mil pàgines en comptes de cinc-centes. I no és cap exageració.

Corredor-Matheos és un actor fonamental de la cultura del nostre país