Un treball d'animació d'una jove d'Oliva premiat al festival Inquiet d'enguany

R. —«Doncs Paula i jo vam coincidir en el Títol Propi d'Animació que s'organitza a la Facultat de Belles Arts i va ser en el projecte final que vàrem decidir fer el videoclip per a la cançó Personatges, de Clara Andrés. I com que la cançó parla dels personatges i tampoc teníem massa recursos materials, era palés que l'objecte principal havia de ser un personatge».

R. —«D'amor-odi (entre rialles)... L'experiència és com un part perquè primer fas el disseny de l'estructura interna i la superfície externa i, a poc a poc, veus que el personatge va cobrant vida fent el primer pas, dient les primeres paraules... És com tindre un xiquet amb el qual hi ha nits d'insomni (rialles) i dies en què et dóna molta satisfacció i molta alegria».

R. —«La primera és bastant més llarga. Vam posar tres mesos a construir l'escenografia i l'animació. I després en postproducció vam estar vora dues setmanes. La veritat és que són completament diferents. L'avantatge és que nosaltres, alhora que gravàvem un pla, anàvem llançant-lo directament sobre la línia de temps de l'edició del vídeo, de manera que podíem veure el que anàvem produint. I així la postproducció ens va resultar molt més fàcil perquè ja ho teníem tot més o menys organitzat».

R. —«I tant que sí. Veus que és una extensió del que has estat pensant, imaginant i somiant durant molt de temps. És com màgia, és un somni materialitzat».

R. —«De Personatges ens va atraure la temàtica, perquè una de les idees clau que volíem plasmar en el videoclip era el procés de construcció de personatges que, dins del procés de fer una animació, és fonamental. De fet, en el curs, un dels blocs estava dedicat exclusivament a la creació del personatge. Com que la cançó parla de personatges des de les maneres de la poesia, deixant molt el camp obert per a poder interpretar el que volguérem, vam decidir escollir-la. I també perquè la cançó dura dos minuts (rialles) que és un temps materialitzable; dos minuts i mig ja no hauria sigut possible! Així, en la nostra versió hem volgut plasmar com el personatge va construint-se des de l'aparença física, el pas... i després ja passa a amerar-se de paraules, a caminar sobre la corda fluixa...».

R. —«Teníem claríssim des del principi que volíem arribar a temps per a poder presentar-lo a l'Inquiet. I, a banda d'aquest, el presentarem a més certàmens, fins i tot, a l'Anima 2012 de Bèlgica i a l'Anifest 2010 de Praga».

R. —«Molt satisfactòria. És la retroalimentació completament necessària per a poder plantejar-te embarcar-te en projectes nous, perquè realment és una tasca que requereix molt d'esforç, en què s'inverteix moltíssima energia. Aquest tipus de reconeixement és com el feedback necessari per a renovar les il·lusions en més projectes».

R. —«Jo, en concret, després de l'escultura vaig passar a les instal·lacions audiovisuals i, per tant, al camp audiovisual i després d'una experiència d'intercanvi a Holanda, a l'Avans Hogeschool de Breda, on vaig estar en el departament d'Animació, vaig descobrir el que podia donar de mi en l'animació. Em va agradar molt i, per això, he decidit continuar per aquest camp. A més, perquè té moltes possibilitats creatives i expressives».

R. —Ara per ara, estic en pausa... recuperant l'energia. Projectes... més avant, si es presenta alguna proposta interessant... doncs, per què no? I també he de fer pràctiques... perquè part del curs d'Animació, a banda de les hores lectives i el projecte, és fer pràctiques en una empresa. Espere començar en breu».

R. —«Si que és una de les idees. Ho vam intentar ja per al Correllengua d'Oliva però al final no va poder ser perquè Clara no podia estar-hi i no podíem aconseguir el material. Però sí que continuem amb la idea de poder-l'hi presentar. De fet, hi ha un projecte per fer una exposició, ja no sols de la projecció, sinó també amb les maquetes i amb tot el material generat per fer el videoclip. Esperem poder tirar avant la proposta».