Rere les petjades del mestre

Qui era Pom­peu Fabra? Quins van ser els esce­na­ris en què es va desen­vo­lu­par la seva vida? On va néixer, viure i tre­ba­llar? Amb l’objec­tiu de posar color a una mera bio­gra­fia, l’Any Fabra ha impul­sat la Ruta Fabra, que recorre set esce­na­ris de Bar­ce­lona a peu. Són dues hores al llarg de les quals el visi­tant es pot fer una idea més acu­rada de l’entorn en el qual va viure el mes­tre. “La ruta és emblemàtica sobre­tot pel que fa a la seva etapa de crei­xe­ment i quan es dona a conèixer com a estudiós de la llen­gua, amb indrets com ara l’Ate­neu, la seu de l’Avenç i l’IEC, perquè la casa natal, una masia que estava al car­rer Lar­rard, a l’antiga vil·la inde­pen­dent de Gràcia, ja no exis­teix”, comenta David Paloma, orga­nit­za­dor de la ruta jun­ta­ment amb Mònica Mont­ser­rat.

El punt de par­tida és la plaça de Cata­lu­nya perquè va ser aquí, a la parròquia de Santa Maria de Jesús, que va ser bate­jat el 24 de febrer de 1868 Pom­peu Fabra, un nom (ales­ho­res Pom­peyo) que li van posar en record del fill del seu padrí, mort de diftèria). A casa seva l’ano­me­na­ven amb afecte el Peio. El camí con­ti­nua pel car­rer de les Moles, on va viure del 1883 al 1888; pri­mer, al pri­mer pis, i el 1888 al quart. “Aquí s’explica l’anècdota que va escriure una carta als seus nebots i que quan va començar amb un “a mis que­ri­dos sobri­nos” se li va fer tan estrany que va estri­par-la i va dir «per què sobri­nos? si són els meus nebots!». Va ser un moment, doncs, de presa de consciència”, explica Paloma.

A la Por­ta­fer­rissa es fa una parada on estava la seu de l’Avenç, una revista que reco­llia tota la dis­cussió al vol­tant de la llen­gua d’aque­lla època que va publi­car la pri­mera gramàtica de Fabra. No podia fal­tar el Cen­tre Excur­si­o­nista de Cata­lu­nya, un dels llocs on Fabra va donar dues con­ferències davant d’un públic nombrós. El tema? La con­ju­gació del verb català i l’altra, sobre afi­xos pro­no­mi­nals i teo­ria de l’apòstrof. L’Acadèmia de Bones Lle­tres i l’Ate­neu Bar­ce­lonès són uns altres dels cen­tres que van for­mar part de la geo­gra­fia vital de Fabra, i Josep Pla el recorda escri­vint a la bibli­o­teca les seves Con­ver­ses filològiques que publi­cava a la premsa. L’iti­ne­rari es clou a l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans, on va ser mem­bre fun­da­dor de la Secció Filològica l’any 1911 i va pre­si­dir fins a la seva mort, el 1948. “L’interès i l’objec­tiu de la ruta, que hem ame­nit­zat amb anècdo­tes (per exem­ple expli­quem que Fabra era cunyat de la famosa Ben Plan­tada), és donar a conèixer la vida d’una figura encara avui molt esti­mada, una figura que, a part de ser el seny orde­na­dor de la llen­gua des d’un punt de vista acadèmic, va ser un lingüista que va mos­trar que aque­lla reforma lingüística aca­bava con­ver­tint-se en una reforma social”, ana­litza Paloma.

A banda de la Ruta Fabra de Bar­ce­lona, que es va posar en marxa el 2015, també n’hi ha a Bada­lona, a Bil­bao i una quarta a Prada de Con­flent, on va morir. David Paloma lamenta que a Bar­ce­lona no hi ha cap placa com­me­mo­ra­tiva als indrets on va viure i tre­ba­llar. “L’Any Fabra hau­ria de ser l’ocasió jus­ta­ment per posar-les.”