Música

Crònica

música

La sobrietat llueix

El concepte d’elegància clàssica,

característicament britànica, acompanya i defineix, amb el terme dandy, el cantant Bryan Ferry , que 46 anys després del debut de Roxy Music, del qual va ser cantant i compositor, s’ha fet seu aquell repertori interpretant-lo amb sobrietat escènica i solvència professional, amb la qual perllonga el mite i ensenyoreix les cançons dels anys daurats del glam rock, que llueixen i sonen a pop refinat.

En la segona nit del festival de Cap Roig i davant un auditori de 2.000 persones, Bryan Ferry va rememorar dissabte a la nit el passat que encara centelleja, pel goig nostàlgic, obrint la discografia dels anys vuitanta amb The Main Thing del disc Avalon (1983), que a ritme de sintetitzador crea un ambient cadenciós. El pop sofisticat, amb un punt de voluptuositat, gestat en la carrera en solitari de Bryan Ferry va arribar tot seguit amb cançons com Don’t stop the dance , del disc Boys and girls (1985).

Protagonista, Bryan Ferry, va ser molt generós amb la banda de nou musics que l’acompanyava, atorgant el pes de l’actuació, en molts moments, a la saxofonista Jorja Chalmers, com a Don’t stop the dance. O amb la guitarra com a veu liderant la part final de Casanova, de Chris Spedding , tota una institució; Spedding, amb constant canvi de guitarres, va contribuir a fer gran la nit del dandy.

La primera part va transitar per les melodies més obscures i una certa melancolia. La veu veterana de Bryan Ferry, a 72 anys, estava emparada per la dels coristes, melosa. Va combinar el repertori del Roxy Music dels primers anys, com Ladytron, Out of the blue i Oh Yeah, amb els temes més exòtics, de la seva trajectòria tot sol dels noranta amb A Wasteland, Mamouna i Bête Noire.

L’entusiasme del públic, però, va arribar amb Slave to love i amb els himnes de Roxy Music com More than this i sobretot Avalon . Assegut davant els teclats, Bryan Ferry, a excepció d’un “gràcies per aquesta bonica vetllada” i de la presentació els músics, no es va embrancar en converses entre cançons al llarg de l’hora i mitja de concert. Això sí, va presentar If there’s something com una de “les cançons del primer àlbum de Roxy Music” i l’homenatge i el goig nostàlgic van continuar amb Love is the Drug i Virginia Plain , ja en la part final. La versió de Lennon d’A jeaulous guy i la ballable Let’s stick together, amb Ferry apostant més per l’harmònica i menys per la veu de sofisticació burleta, van cloure una nit de sobrietat i espurnes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Pearl Jam, a Barcelona després d’un mareig de preus dinàmics

BARCELONA

Liddell i Baró d’Evel sota el volcà francès a Avinyó

Avinyó
Xavier ‘Xevi’ Sala i Costa
Il·lusionista

“Un artista ha de seguir dalt de l’escenari mentre el cos aguanti”

Santa Cristina d’Aro
cultura

Mor l’artista d’avantguarda Gerard Sala als 82 anys a Badalona

música

L’holandès Tom Kerstens obre el 21è Festival de Guitarra Girona Costa Brava

Girona
música

La 17a edició del Vijazz porta Hiromi, Cory Henry i Lizz Wright a Vilafranca

vilafranca del penedès
Crítica

Una gravetat aleatòria

ARTS EN VIU

L’espectacle més gran de Dagoll Dagom, com a inici del comiat

BARCELONA
música

Mishima, Magalí Datzira, Ernest Crusats i Magalí Sare actuaran al terrat de La Fàbrica de Celrà

celrà