L’últim bufó del Romea
Ahir va morir l’actor Carles Canut, a l’edat de 74 anys, un artista incombustible, amic de la conversa i el debat, que va alternar teatre amb cinema i televisió
L’esperança era que Carles Canut superaria la nova fase de la seva llarga malaltia i podria ser encara en la reposició de la temporada d’Adossats, aquest Nadal. Era la il·lusió del director Ramon Madaula (i de la resta de la casa de Focus), que no es podrà complir. Ahir va morir als 74 anys un dels tres tenors del Romea (els tres actors fetitxes de la primera època de Calixto Bieito, junt amb Mingo Ràfols i Boris Ruiz). Ell va ser l’únic que va mantenir contacte amb el Romea, després de la desaparició de la companyia (pels volts del 2008, tot i que Bieito continués de director fins al 2010). Des del 2006 (a la mort de Miquel Lumbierres) va assumir la direcció de la Fundació Romea. I també rebria ben emocionat i amb ganes (tot i que ja malalt) l’abril del 2017 la direcció artística del Romea. Totes les funcions de Focus van voler recordar-lo ahir amb els actors dedicant-li la funció i demanant un aplaudiment per al company. La sala de vetlla s’obrirà avui al Tanatori de les Corts a les 3 de la tarda i el comiat serà al mateix lloc dissabte a la 1 del migdia.
Carles Canut era un home de teatre pels quatre costats. Vivia el conflicte teatral (la necessitat de generar controvèrsia) de manera franca i vital. Periquito confés, compartia tertúlia encesa i, majoritàriament, alegre amb els amants del futbol. Però la seva passió era el teatre. S’hi passava hores llegint obres que arribaven al banc de textos del Romea. Per això, va semblar lògica la substitució de Lumbierres per Canut. Donat el seu gran coneixement de la tradició teatral catalana, des de fa 11 anys era també assessor personal del consell de continguts del Grup Focus i membre del comitè de lectura de nous textos i projectes d’aquesta entitat. També va semblar molt coherent la substitució de Borja Sitjà (que va guanyar el concurs de dirigir l’Archipel de Perpinyà) a la direcció del Romea. Va assumir-ne la direcció l’abril del 2017 i aspirava a completar el mandat, fins al 2020. Nascut a Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), hi passava llargues estones de fresca, a l’ombra, als peus del riu. I es planyia d’unes obres que havien de treure la carretera del mig del poble inacabables.
Canut era un actor d’ofici, que havia treballat amb directors com Calixto Bieito. Al costat de Mingo Ràfols i Boris Ruiz es feien dir els tres tenors del Romea i eren el pinyol de la companyia de Bieito en multitud de peces que han estat cabdals per al teatre: (Macbeth, La ópera de cuatro cuartos (2002) El rei Lear (2004), Peer Gynt, (Grec, 2006), Plataforma (2006) i Tirant lo Blanc (2007). També van tenir un excel·lent resultat amb Xavier Albertí propostes com Mestres antics (2003). Darrerament, mantenia la relació amb directors veterans com Mario Gas (Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano (2015) o amb altres de més recent fornada, com Andrés Lima: Les bruixes de Salem (Grec, 2016). Els seus darrers treballs són una dramatúrgia d’alta poètica shakespeariana: La taverna dels bufons (on compartia escenari amb Joan Pera), una peça dirigida per Martí Torras i, finalment, aquesta comèdia quotidiana de Ramon Madaula, Adossats, que va ser una de les sorpreses a la taquilla de l’any passat.
Canut era un actor vell que tenia molt de respecte per la tradició i les companyies històriques (va convidar La Zaranda i T de Teatre a obrir les seves temporades, a tall d’homenatge) però es delia per conèixer les noves veus. Sense manies. No és gens estrany, per exemple, que accedís a representar Burundanga, a la Sala Flyhard (2011), de Jordi Galceran i dirigida per Jordi Casanovas.
Televisió i cinema
La seva aparició en programes de TVE Catalunya, com la tertúlia esportiva La Barberia, on defensava els colors del RCE Espanyol, i a sèries de TV3 com Vostè jutja, on feia de Rafeques en un judici televisiu (1985), Plats bruts (1999) o Lo Cartanyà (2006), entre moltes altres, van mostrar el seu caràcter pròxim i sorneguer i el van fer assolir gran popularitat a Catalunya. Al cinema, va participar en llargmetratges com Sagrado y obsceno, El aire de un crimen, Makinavaja, el último choriso, Don Jaume el conquistador o Negro Buenos Aires. La seva trajectòria sobre els escenaris va ser reconeguda amb diversos guardons, com la Creu de Sant Jordi el 2016. La consellera de Cultura, Laura Borràs, va transmetre el condol a la seva família, al Teatre Romea “i a la gran família del teatre català”.
LA DATA
Daniel Martínez: “Canut deixa una petjada inesborrable”
Daniel Martínez, president del Grup Focus, admetia ahir que el pas de Carles Canut per l’empresa Focus (amb la qual mantenia una relació estable des de 1993) “deixa una petjada inesborrable com un home de teatre de dedicació absoluta; sempre li semblava poca la seva feina teatral”. La família i el teatre eren el seu orgull. Per això, van decidir que es mereixia el petit honor de convertir-se en el director del Teatre Romea, que tant estimava. Canut va mantenir-se actius fins als últims dies, via telemàtica, i va tancar tota la temporada del Romea. Ara, el grup Focus buscarà una nova direcció del teatre, així com un actor que el substitueixi a Adossats (“el que tenia més il·lusió de ser-hi era ell”).
Carles Canut va iniciar la seva carrera artística el 1963 en grups de teatre independent i va participar en més de 7.000 funcions teatrals. Als anys 70 va fer una aventura a Veneçuela amb el grup Rajatabla; era un actor venerat també per la seva aparició a la televisió d’aquell país.