Reclamant més cultura

Ahir, la sala d’actes de la biblioteca Francesca Bonnemaison va acollir la presentació de l’informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts convocat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Paral·lelament, els vocals de l’entitat, amb Carles Duarte al capdavant, van fer una valoració sobre la dimensió social de la cultura.

En línies generals i de manera explícita, el CoNCA “reclama més cultura i per a més gent.” El Consell va assenyalar la necessitat de prioritzar l’accés a la cultura i les possibilitats de participació, mitjançant els preus socials, la protecció dels drets culturals i el suport al teixit associatiu.

L’informe recorda “els deures pendents al nostre país per fer de la cultura un motor de cohesió social, garant dels drets de llibertat i equitat.” No és una petició nova vist l’escàs interès pressupostari del govern, que mai ha arribat a un 1%.

En l’informe es remarca la problemàtica de la formació cultural-artística des dels primers nivells educatius, i es demana més feina entre els departaments de Cultura i Ensenyament. Els indicadors mostren un estancament de la facturació de les indústries culturals i els seus públics. No són gaire optimistes i, per tant, reclamen que un dels principals objectius sigui l’increment de les polítiques públiques, encara mancades de pressupost: “Si en aquests darrers anys els recursos s’han destinat a crear oferta, ara toca adequar-hi les condicions d’accés, en funció de les necessitats de diferents grups de població, així com fer que la cultura estigui disponible, a més de ser accessible, augmentar els públics i incidir en l’educació, per tal que la desigualtat creixent entre aquells que gaudeixen de les propostes culturals amb suport públic i aquells que en viuen al marge no sigui el detonant d’una societat a dues velocitats. El rol de la Generalitat per assegurar l’equitat cultural és fonamental, donat que l’esforç dels darrers anys per crear estructures de participació (la definició dels plans integrals en són un exemple) no assegura una distribució equitativa dels recursos.”

Amb la importància que té la indústria cultural en altres grans sectors com el turístic, el CoNCA planteja redefinir el concepte i el model de política cultural.