L’APUNT
El peix de la cua maltractada
L’ou o la gallina, què va ser primer. El tancament del Teatre Apolo, que anunciàvem ahir al diari, evidencia que el teatre més comercial no troba mercat a Barcelona. Les sales de gran format de la ciutat (Tívoli, Victòria, Apolo, Condal, BTM) no disposen de títols que sedueixin una gran massa de públic. La situació s’ha agreujat molt arran de la crisi. Ara els teatres prefereixen optar per produccions mitjanes per a 500 espectadors, ho fa menys arriscat, a priori. Però l’ecosistema català necessita aquestes grans produccions que porten nou públic per la seva espectacularitat i que, de mica en mica, aniran tastant altres peces de major profunditat dramàtica. en les sales de mitjà i petit format. Qui s’atreveixi a reobrir el Teatre Apolo haurà d’entusiasmar el públic. El Victòria l’ha comprat el Mago Pop i compta atraure el seu públic, com ja ho havia fet al Coliseum i al Tívoli. L’interrogant que es planteja, ara, és què programarà el Grup Balañà per a substituir-lo. Vivim el drama d’un peix que es mossega la cua i no sap sortir del bucle.