Crítica
teatre
Una situació que marida molt bé amb la cançó
El cicle Greta & Friday, proposat pel director artístic de l’Escenari Joan Brossa, Marc Chornet, ha obert el primer capítol amb aquesta proposta intimista d’Albert Mestres. No és d’estranyar. L’univers d’aquest dramaturg navega pel món conceptual (sigui o no violent com aquell Temps real, del TNC). Les rèpliques, més que diàlegs, idees projectades al vent, mariden bé, sobretot quan s’armen dins d’una cançó. Les paraules soles sonen austeres, cantelludes, aspres.
El repte dels intèrprets és donar vida i fe a aquest amor pur, tan absolut com naïf. Mestres aconsegueix el contrast del que es voldria amanyagar i que alhora incomoda tant intèrprets com espectadors.
Ells expressen idees més enllà de la seva caricatura de nois adolescents que van a una mani impulsada per Greta Thunberg. Mestres, com a director, trenca la progressió temporal convencional per donar densitat a un enamorament que és immens i tendre. I que és tan captivador com produeix el vertigen del que és absolut. L’amor etern, en un món en destrucció, finit, produeix un dolor i una por igualment inabastables.
Greta & Friday té una segona part que prepara Queralt Riera (Amor mor). No és un encàrrec gratuït de Chornet, sinó que respon a la seva intenció de trobar les línies parateatrals de Brossa en els fills dels que, potser, ni el van tractar. El Laberint Striptease de Roberto G. Alonso, de l ’any passat va ser una festa. Ara, la coordenada d’una societat inconscientque es posa en risc vesteix un quadre brossià més fosc. Un primer amor expressat en l’amenaça de la fi de la humanitat és terriblement desolador. I la cançó marca un batec fatídic.