Films transformadors
DocsBarcelona pren el pols al documental amb una cinquantena de títols dels cinc continents. La 24a edició mira cap al cinema compromès que vol canviar el món
“Sempre hi ha, per part dels autors de documentals, la voluntat de transcendir i transformar”, diu Joan Gonzàlez, director del festival DocsBarcelona, que celebra la 24a edició entre el 18 i el 30 de maig. Ofereix prop de 50 documentals: 33 llargmetratges de 33 països diferents, 11 curts i 4 títols de la secció Docs & Teens. “Cada any, hi ha collites diferents. Són les pel·lícules que determinen el to del festival, i aquest any hi ha obres que fan pensar en termes de transformació”, comenta Joan Gonzàlez en una entrevista a aquest diari.
Els documentals provenen dels cinc continents i tenen narratives i temàtiques molt variades. “El que m’agrada remarcar sempre del Docs és que és amanida; és molt variat i divers”, comenta el director. I posa alguns exemples que ho evidencien: “Tenim grans autors, com ara Gianfranco Rosi, amb Notturno, un dels èxits de la Berlinale de l’any passat. Tenim un panorama molt interessant i divers de la producció catalana, des d’Alba Sotorra amb El retorn, la vida després d’ISIS fins a Balandrau, que és el film d’obertura i encongirà el cor dels espectadors quan el vegin.” Aquest film relata com “un grup de gent que va a passar un cap de setmana plàcid al Pirineu es troba un infern”.
Altsasu, Mèxic i la lluna
Altres propostes del Festival Internacional de Cinema Documental destacades per Gonzàlez són Altsasu, que “provocarà una sotragada”, “una obra molt contemplativa i poètica que es diu The moon, feta a partir de més de cent escenes de ficció que han tingut la lluna com a protagonista, i una proposta extraordinària” que li té “el cor robat”, 499, “sobre un soldat perdut d’Hernán Cortés que fa el seu mateix recorregut al Mèxic d’avui”. També s’hi podrà veure Playing with shark, “la història d’una transformació, d’una dona que caçava taurons i es va convertir en la seva protectora i amiga”, As I want, film egipci sobre el moviment feminista que va néixer arran de les violacions salvatges que es van produir en la primavera àrab, i, com a film de clausura, Dani Karavan, que “al mateix temps retrata l’escultor, l’artista i el personatge”, destaca el director. El festival acollirà també els darrers treballs de Viktor Kossakovsky (Gunda, amb producció de Joaquin Phoenix) i Julien Faraut (The witches of the Orient), i entre els protagonistes dels films hi ha Mikhaïl Gorbatxov, Truman Capote i Tennessee Williams.
Narratives arriscades
La varietat geogràfica i temàtica del DocsBarcelona ve acompanyada d’una gran riquesa en les posades en escena, sovint allunyades dels formats convencionals. “Cada vegada, hem anat posant més risc en les pel·lícules que exhibim –comenta Joan Gonzàlez–, perquè cada vegada hi ha una acceptació més gran de narracions més atrevides. Les audiències ens han fet modificar els plantejaments.”
L’any passat, el DocsBarcelona es va haver de fer en línia a causa de la pandèmia, i aquest any es fa una edició híbrida, presencial i virtual. “El festival es prepara des de fa mesos, i vam decidir preparar-ne una versió presencial, sent conscients que potser, a l’últim moment, l’hauríem de suspendre. Hem volgut córrer el risc, i per això hi ha una part que és presencial, que serà minoritària, i les mateixes pel·lícules es podran veure en línia.”
Joan Gonzàlez creu que el festival en línia “ha vingut per quedar-se”. “L’any passat, es va multiplicar per sis la nostra audiència: vam omplir el camp del Barça i el de l’Espanyol amb espectadors de tot l’Estat.” L’audiovisual no és com el teatre o la dansa, reflexiona, “té unes característiques que permet poder fer-lo presencial, que a tots ens agrada més, en pantalla gran, però fer-ho en línia permet arribar a més gent i que els qui venen puguin veure més pel·lícules”. Gonzàlez confia que l’any que ve podrà ser “100% presencial i 100% en línia”. Les projeccions es fan al CCCB i al cinema Aribau, i Filmin ofereix el festival en línia. Les pel·lícules es projecten amb subtítols en català i anglès, i en línia ofereixen subtítols en aquestes llengües i també en castellà.
Part professional
El DocsBarcelona manté i potencia la part industrial: “Augmentem el nombre de finançadors que venen a buscar projectes, enfortim la part de cinema en construcció, augmentem la consultoria artística i fem classes d’exhibició i tallers per ajudar en el procés de creació”, destaca Joan Gonzàlez. Aquest any, hi haurà prop de 60 finançadors de projectes.
El director diu que esperen aquesta edició amb il·lusió: “Tenim moltes ganes de trobar-nos amb els espectadors, encara que sigui la meitat de l’aforament. Tenim ganes d’ajuntar de nou obres, directors, espectadors i festival.”