Més actuals que mai

Coincidint amb el quart centenari de Jean de La Fontaine, Animallibres publica Faules, en traducció de Jordi Vintró i il·lustracions del reconegut Henri Galeron. La celebració és múltiple perquè sempre és divertit llegir La Fontaine, també pels dibuixos d’animals extraordinaris (si un té nets, fills o nebots se’l pot autoregalar per llegir-los als nens), i molt especialment perquè el traductor és el gran poeta –poc valorat– Jordi Vintró, un dels grans escriptors en llengua catalana de les últimes dècades. En català n’hem tingut versions de grans traductors, com ara Carner, Riba i Benguerel. La de Vintró no només actualitza sinó que supera aquest trio d’asos de la poesia clàssica i moderna en català. Per la seva part, Henri Galeron va néixer a Sant Estève dau Gres (Provença) el 1939. Diplomat per l’Escola de Belles Arts de Marsella el 1961, ha il·lustrat nombrosos llibres infantils principalment per a Harlin Quist, Grasset i Gallimard. El 1985 va obtenir el premi Honoré. Galeron és l’il·lustrador de Viatge al país dels arbres, del premi Nobel Jean-Marie G. Le Clézio, precisament el primer títol de la col·lecció L’Arca, d’Animallibres.

Jean de La Fontaine ocupa des de fa més de tres segles un lloc d’honor en la literatura europea. Les seves faules, “coses simulades i inventades per instruir o per divertir”, segons la definició del mateix autor, continuen ben presents a les nostres escoles i biblioteques i encara ens interpel·len avui dia. Diríem que és tan present com Isop, Fedre, Iriarte, Renard i Orwell, entre les grans firmes d’aquest gènere provinent de la literatura clàssica grecollatina.

És molt divertida l’edició perquè, a més, conté el colofó habitual del traductor i editor Jordi Martín Lloret, premi Ciutat de Barcelona 2013, i gràcies al qual tenim versions catalanes d’autors anglesos i francesos de la vàlua de Martin Amis, Carrère, Cheever, Claudel, Djian, Chesterton, Compagnon, Énard, Gary, Hustvedt, Ionesco, McCullers, McEwan, Saroyan, Schulberg, Boris Vian, Delphine de Vigan, Vuillard i Yates, entre d’altres. Martín Lloret ens diu que la traducció d’aquest recull de faules es va enllestir el 8 de juliol del 2021, just 400 anys després que n’hagués nascut l’autor. Per celebrar-ho, l’editor i el traductor van organitzar un gran festí a Château-Thierry, al qual van convidar tots els personatges del llibre. Aquell dia totes les bèsties es van captenir com a bones germanes i no es van intentar ensarronar les unes a les altres. I, al final del gran banquet, la cigala es va aixecar de taula tota reblida i, una mica xiroia també per les copetes de vi i de ratafia que s’havia pres, va delectar els comensals amb unes cançons que feien moure els peus. Fins i tot la formiga es va animar a fer unes quantes ballarugues. Per molts anys més de faules, mestre La Fontaine!

El llibre és una delicatessen perquè suma el talent del francès al seu plaer per la simplicitat que emulava dels antics. Era una cultura que s’havia de contagiar i ser útil per a tota mena de públics, funció diferent de l’actual, en què les distraccions són nombroses, i el gust, pèssim.

Com a exemple, podríem posar La gallina dels ous d’or, que il·lustra aquest article, magistral en la versió de Jordi Vintró: “El gasiu ho perd tot volent-ho tot guanyar. / No cridaré a testificar / sinó, segons la faula, un de qui la gallina / ponia un ou diari d’or. / Cregué que contenia el seu cos un tresor. / La matà i l’esventrà, però la trobà anodina, / com les que ponen ous buits de tot interès; / això el privà del bé més rar i de més pes. / Bona lliçó per als ronyosos: / de quants n’hem vist, fa poc, buidar-se el moneder / en un tres i no res per haver volgut ser / massa de pressa cabalosos?” És un tast per a un llibre que és una aventura, un antídot contra la monotonia, que va ser un dels objectius del gran Jean de La Fontaine.