Empenta al cinema

Comença amb una imatge d’una dona traient apassionadament la camisa a un home. Després, una ràpida seqüència d’imatges de parelles fent l’amor i gemegant. En total, quaranta-quatre segons d’orgasmes. El que podria semblar el tràiler d’un film eròtic és en realitat un videoclip que la Comissió Europea ha penjat al popular portal d’Internet YouTube per promoure el programa Media, que pretén impulsar la indústria cinematogràfica europea.

El vídeo es presenta amb un títol suggerent, Als amants del cinema els encantarà!, i està fet a partir d’imatges de les pel·lícules europees que han rebut fons comunitaris. Hi surten, per exemple, les escenes més pujades de to de films com La mala educación, de Pedro Almodóvar, o d’Amélie, del cineasta francès Jean-Pierre Jeunet. Tanca el videoclip, a manera d’eslògan, la frase Anem junts. Milions d’amants del cinema gaudeixen de films europeus cada any.

Campanya exitosa
Les crítiques rebudes des de la premsa més conservadora britànica per l’alt contingut sexual del vídeo han tingut un efecte multiplicador i en només dos mesos gairebé quatre milions de persones se l’han descarregat i saben què és Media. Tot un rècord tenint en compte el poc interès ciutadà que acostumen a aixecar la majoria de projectes de la Comissió Europea.

El programa Media va néixer el 1991 i és l’instrument que té Brussel·les per promoure les pel·lícules que es produeixen a Europa. “Es tracta de fer circular els films entre els països europeus i contribuir a una indústria audiovisual europea més competitiva”, explica el responsable de Media, Christophe Forax.

El programa compta amb un pressupost de 755 milions d’euros per al període 2007-2013, més que en el període anterior però menys del que li hauria agradat a la comissària de Societat de la Informació, Viviane Reding. L’executiu comunitari va proposar que la dotació econòmica fos de 1.055 milions d’euros, però els governs europeus van rebaixar-la substancialment.

Subvencions
A través del programa, la Comissió Europea no produeix les pel·lícules sinó que subvenciona les fases prèvia i posterior a la producció. Subvenciona la formació de guionistes i tècnics, la distribució dins i fora d’Europa, la promoció i els projectes experimentals, com ara la incorporació de noves tecnologies.

Més de la meitat del pressupost, un 64%, està concentrat en la distribució i la promoció, dues àrees considerades clau perquè el cinema europeu pugui créixer. A l’Estat espanyol, la meitat de les pel·lícules que es produeixen no s’arriben a estrenar mai i les que aconsegueixen estrenar-se i distribuir-se fora de l’Estat ho fan un o dos anys més tard. “Un dels objectius del programa és donar la possibilitat als ciutadans europeus de veure a les seves sales films produïts a Europa”, apunta Forax.

Ajut a festivals i sales
En aquest sentit, el programa Media ajuda a finançar festivals europeus i subvenciona una xarxa de cinemes arreu de la Unió Europea (UE) on es projecten films fets a d’altres Estats del continent. Media ha contribuït econòmicament al Festival Internacional de Cinema de Catalunya que se celebra a Sitges, el Festival InCurt i el Mecal, entre d’altres. També subvenciona sales catalanes, com els barcelonines Verdi, Icària i Renoir. La indústria catalana del cine rep anualment al voltant de dos milions i mig d’euros.

Un dels problemes amb què es troba el cinema europeu és la dificultat de penetrar en altres mercats. Menys del 5% dels films que s’exhibeixen als Estats Units són europeus, mentre que a la UE el 72% de les pel·lícules que es veuen als cines del continent són nord-americanes. “El pitjor del cas és que cada any es produeixen més films a Europa que als Estats Units”, assegura el responsable de Media.

Només França és capaç de competir dins les seves pròpies fronteres amb Hollywood: l’any passat, el cinema gal hi va tenir més espectadors que el nord-americà.

En altres mercats, la quota de cinema europeu també és poc significativa: un 12% a Austràlia, un 8,3% a Turquia i un 6,7% a Rússia, per posar alguns exemples. El programa Media vol millorar la quota de mercat dels films europeus per fer més competitiva la indústria comunitària. Christophe Forax considera que “cal reforçar les empreses de producció i de distribució a Europa per poder rivalitzar amb els grans estudis nord-americans”.

Segons Brussel·les, 9 de cada 10 pel·lícules europees que es poden veure fora de la Unió han rebut ajudes del programa Media. Cada any se subvencionen amb diners comunitaris prop de 300 films i una seixantena de festivals. El programa està donant fruits: cada euro de finançament comunitari ha generat sis euros d’inversió privada. “No hi ha cap dubte que la nostra indústria [cinematogràfica] pot competir amb els films millors del món i que els diners del programa Media estan ben invertits”, assegura la comissària Reding.

Noves tecnologies
Ara l’aposta és, segons Reding, aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. Internet i la telefonia mòbil suposen noves plataformes de difusió per al cinema. Per primera vegada, un 4% del pressupost del programa està destinat a la incorporació de noves tecnologies, com ara la tecnologia digital per al desenvolupament, producció i distribució de les pel·lícules.

Les subvencions del programa Media es convoquen al diari oficial de la UE i després un equip d’experts decideix a quins projectes s’atorguen. A cada Estat membre hi ha diferents oficines d’informació i assessorament, una d’elles a Catalunya (http://www.media-cat.com).