El Museu del Joguet fa l’ullet als escriptors
Celebra els 40 anys amb un llibre i una doble exposició a Barcelona i Figueres amb peces del fons i textos literaris
Joan Brossa, Salvador Espriu, Josep Palau i Fabre, Josep M. Benet i Jornet i Terenci Moix van descobrir els plaers de la imaginació amb el Teatro de los Niños, un escenari de guinyol, amb els seus personatges de cartró, que les cases Nualart i Seix Barral van comercialitzar amb gran èxit des dels anys vint fins als quaranta del segle passat. Josep Pla, com a fill de família catòlica d’un cert estatus, havia jugat a fer de capellà amb uns altarets exprés perquè la mainada practiqués la litúrgia missaire, a vegades amb el complement inquietant d’una disfressa de bisbe. Víctor Català i Mercè Rodoreda, en canvi, havien jugat a nines, quasi sempre maltractades, sovint amb aquells caps hidrocèfals “d’ulls encantats i cabellera de bulto”. Algunes s’hi havien aficionat de més grans, com Rosa M. Arquimbau, que als anys trenta col·leccionava les populars i sofisticades nines Lenci, arribades de Torí i amb el mateix “ros de sucre candi” dels personatges que faria sortir a les seves novel·les. N’hi havia que venien d’uns temps tan tristos que jugaven a la guerra, com Joan Oliver, o d’intrèpids com Nicolau M. Rubió i Tudurí, que de petit ja fantasiejava amb les caceres africanes, encara que la majoria continuaven aferrats a jocs més innocus, com la baldufa (“trompitxol”, en deia Francesc Trabal), l’oca, les pilotes, les firetes, el cavallet de cartró o els instructius meccanos i els cotxes de totes les gammes, inclòs el Bugatti pel qual sospirava Carles Fontserè.
El Museu del Joguet de Catalunya invita a tornar a ajuntar els escriptors amb els seus tresors d’infància amb un llibre i una exposició doble que serveixen per commemorar els seus quaranta anys. Joguets i escriptors, que es va presentar la setmana passada a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona i avui s’inaugura a Figueres, és fruit de la col·laboració entre el mateix Museu del Joguet, Biblioteques de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes per tal de donar la màxima difusió a la proposta, que ha comissariat Julià Guillamon.
Adoptant com a imatge la capsa inoblidable dels Juegos Reunidos de Geyper, tant l’exposició com el llibre plantegen un recorregut insòlit per la col·lecció del museu, fins al 6 de gener, a través d’alguns dels escriptors que han deixat testimoni en la seva obra dels jocs i joguets que van entretenir-los de petits, de les seves botigues preferides, de les parades on en compraven i de l’excitació de la nit de Reis. Entre els textos citats, n’hi ha també de Bertrana, Roig, Carner o Foix, que posen de manifest, com va dir Guillamon en la inauguració a Barcelona, que “la cambra de les joguines és una barreja de desig i memòria”, com la literatura mateixa.