"El públic nord-americà voldrà venir a Barcelona"

Deu mesos després de l'expectació mediàtica que va generar el rodatge a Barcelona, ahir es va fer la primera projecció de Vicky, Cristina, Barcelona al Festival de Cannes. Un reduït grup de periodistes catalans i espanyols van compartir aquesta conversa amb un Woody Allen afable, comunicatiu i encantat de l'experiència del rodatge. La pel·lícula es presenta avui oficialment al certamen, a la secció oficial fora de competició.

Parli'ns del rodatge a Barcelona. ¿Va ser excessiva l'expectació i l'atenció mediàtica?
No, de fet va ser més senzill que rodar a Nova York, perquè la gent era molt maca, molts curiosos van venir a veure el rodatge i vam trobar molta col·laboració. A Nova York no és així: estic acostumat a rodar pels carrers de la ciutat i hi ha massa activitat i soroll. Barcelona és més tranquil·la, i vaig ser especialment afortunat, perquè el temps va ser molt bo. A més, tenia amics músics que tocaven a la ciutat, i vaig poder tocar sovint amb ells.

Per què és romàntica per a vostè Barcelona?
Perquè és diferent de qualsevol altre lloc. La sensibilitat no és del nord, ni anglesa, americana o alemanya: és mediterrània, molt espanyola, una ciutat amb platja, molt cosmopolita, amb una barreja d'edificis molt antics i una arquitectura moderna meravellosa, flors per tot arreu... És una ciutat jove i plena de vida. Em va sorprendre molt que a les dues o les tres de la matinada els carrers són plens de gent.

Ha rodat molt a Manhattan i la gent se n'ha enamorat. ¿Creu que passarà el mateix amb Barcelona?
Als EUA, segur. El públic nord-americà veurà la pel·lícula i segur que voldrà venir a Barcelona. Hi ha gent que l'ha vist i m'ho ha dit. La gent de Barcelona ho trobarà completament normal, perquè s'aixeca cada matí i veu tot això: la part antiga de la ciutat, les platges, les flors...

Es va dir que no volia rodar més a Espanya. És veritat?
No, voldria tornar-hi a rodar. Quan acabi la pel·lícula que estic fent a Nova York, faré una altra sèrie de pel·lícules fora, probablement a Europa. I certament voldria fer-ne una altra a Espanya, perquè va ser una gran experiència. Podria ser a Barcelona, o a Madrid, a Sant Sebastià...

¿La història d'amor que explica és diferent de les altres que ha filmat?
Cada història d'amor que he rodat, com Annie Hall, Marits i mullers, Hannah i les seves germanes..., és diferent, perquè els protagonistes són diferents. Aquí els personatges són inusuals per a mi.
Són molt extrems?
El de Penélope ho és. Quan escrius una història, és una sort tenir personatges extrems, perquè pots provocar focs d'artifici emocionants, a la història. El personatge de Penélope és excepcionalment extrem. Per això fan falta actors molt bons, perquè, si no, el resultat pot acabar sent estúpid.

¿Hi ha coses seves en el personatge de Javier Bardem?
No, ja m'agradaria [rialles]. Les idees que poso són en funció de la història.

Per què ha triat l'actor i l'actriu número u d'Espanya?
Perquè representen la imatge mitificada de l'encant, la sensualitat, la imaginació..., i necessitava dos actors amb caràcter, presència i carisma. Qualsevol persona que viatgés a Espanya i es trobés dos personatges com els de Javier i Penélope quedaria totalment seduïda per ells.

Ha inclòs Barcelona al títol. ¿Això vol dir que és un personatge més?
Sí, a mi no m'agraden gaire els països, sóc molt fan de les ciutats sofisticades, i volia que Barcelona fos part de la història, com faig també amb Nova York o Londres quan hi rodo.

¿Veu Javier Bardem i Penélope Cruz exòtics?
Als EUA són tots dos exòtics, i Penélope Cruz crec que és exòtica fins i tot a Espanya. [Rialles.]

A la pel·lícula retrata dos tipus de dones. Com són?
Rebecca Hall (Vicky) és molt normal, està compromesa, vol casar-se i tenir fills... Scarlett Johansson (Cristina) busca alguna cosa que no sap què és, una vida més excitant. Això provoca conflictes. Totes dues passen l'estiu a Barcelona i van amunt i avall, tenen bons i mal moments.

Quin tipus li agrada més?
Totes dues són atractives. Una és més aventurera, amb ganes de tenir noves experiències sexuals..., però és més fàcil viure amb l'altra, que vol estar a casa.