"El públic nord-americà voldrà venir a Barcelona"

Deu mesos després de l'expec­tació mediàtica que va gene­rar el rodatge a Bar­ce­lona, ahir es va fer la pri­mera pro­jecció de Vicky, Cris­tina, Bar­ce­lona al Fes­ti­val de Can­nes. Un reduït grup de peri­o­dis­tes cata­lans i espa­nyols van com­par­tir aquesta con­versa amb un Woody Allen afa­ble, comu­ni­ca­tiu i encan­tat de l'experiència del rodatge. La pel·lícula es pre­senta avui ofi­ci­al­ment al cer­ta­men, a la secció ofi­cial fora de com­pe­tició.

Parli'ns del rodatge a Bar­ce­lona. ¿Va ser exces­siva l'expec­tació i l'atenció mediàtica?
No, de fet va ser més sen­zill que rodar a Nova York, perquè la gent era molt maca, molts curi­o­sos van venir a veure el rodatge i vam tro­bar molta col·labo­ració. A Nova York no és així: estic acos­tu­mat a rodar pels car­rers de la ciu­tat i hi ha massa acti­vi­tat i soroll. Bar­ce­lona és més tran­quil·la, i vaig ser espe­ci­al­ment afor­tu­nat, perquè el temps va ser molt bo. A més, tenia amics músics que toca­ven a la ciu­tat, i vaig poder tocar sovint amb ells.

Per què és romàntica per a vostè Bar­ce­lona?
Perquè és dife­rent de qual­se­vol altre lloc. La sen­si­bi­li­tat no és del nord, ni anglesa, ame­ri­cana o ale­ma­nya: és medi­terrània, molt espa­nyola, una ciu­tat amb platja, molt cos­mo­po­lita, amb una bar­reja d'edi­fi­cis molt antics i una arqui­tec­tura moderna mera­ve­llosa, flors per tot arreu... És una ciu­tat jove i plena de vida. Em va sor­pren­dre molt que a les dues o les tres de la mati­nada els car­rers són plens de gent.

Ha rodat molt a Man­hat­tan i la gent se n'ha ena­mo­rat. ¿Creu que pas­sarà el mateix amb Bar­ce­lona?
Als EUA, segur. El públic nord-ame­ricà veurà la pel·lícula i segur que voldrà venir a Bar­ce­lona. Hi ha gent que l'ha vist i m'ho ha dit. La gent de Bar­ce­lona ho tro­barà com­ple­ta­ment nor­mal, perquè s'aixeca cada matí i veu tot això: la part antiga de la ciu­tat, les plat­ges, les flors...

Es va dir que no volia rodar més a Espa­nya. És veri­tat?
No, vol­dria tor­nar-hi a rodar. Quan acabi la pel·lícula que estic fent a Nova York, faré una altra sèrie de pel·lícules fora, pro­ba­ble­ment a Europa. I cer­ta­ment vol­dria fer-ne una altra a Espa­nya, perquè va ser una gran experiència. Podria ser a Bar­ce­lona, o a Madrid, a Sant Sebastià...

¿La història d'amor que explica és dife­rent de les altres que ha fil­mat?
Cada història d'amor que he rodat, com Annie Hall, Marits i mullers, Han­nah i les seves ger­ma­nes..., és dife­rent, perquè els pro­ta­go­nis­tes són dife­rents. Aquí els per­so­nat­ges són inu­su­als per a mi.
Són molt extrems?
El de Penélope ho és. Quan escrius una història, és una sort tenir per­so­nat­ges extrems, perquè pots pro­vo­car focs d'arti­fici emo­ci­o­nants, a la història. El per­so­natge de Penélope és excep­ci­o­nal­ment extrem. Per això fan falta actors molt bons, perquè, si no, el resul­tat pot aca­bar sent estúpid.

¿Hi ha coses seves en el per­so­natge de Javier Bar­dem?
No, ja m'agra­da­ria [ria­lles]. Les idees que poso són en funció de la història.

Per què ha triat l'actor i l'actriu número u d'Espa­nya?
Perquè repre­sen­ten la imatge miti­fi­cada de l'encant, la sen­su­a­li­tat, la ima­gi­nació..., i neces­si­tava dos actors amb caràcter, presència i carisma. Qual­se­vol per­sona que viatgés a Espa­nya i es trobés dos per­so­nat­ges com els de Javier i Penélope que­da­ria total­ment seduïda per ells.

Ha inclòs Bar­ce­lona al títol. ¿Això vol dir que és un per­so­natge més?
Sí, a mi no m'agra­den gaire els països, sóc molt fan de les ciu­tats sofis­ti­ca­des, i volia que Bar­ce­lona fos part de la història, com faig també amb Nova York o Lon­dres quan hi rodo.

¿Veu Javier Bar­dem i Penélope Cruz exòtics?
Als EUA són tots dos exòtics, i Penélope Cruz crec que és exòtica fins i tot a Espa­nya. [Ria­lles.]

A la pel·lícula retrata dos tipus de dones. Com són?
Rebecca Hall (Vicky) és molt nor­mal, està com­pro­mesa, vol casar-se i tenir fills... Scar­lett Johans­son (Cris­tina) busca alguna cosa que no sap què és, una vida més exci­tant. Això pro­voca con­flic­tes. Totes dues pas­sen l'estiu a Bar­ce­lona i van amunt i avall, tenen bons i mal moments.

Quin tipus li agrada més?
Totes dues són atrac­ti­ves. Una és més aven­tu­rera, amb ganes de tenir noves experiències sexu­als..., però és més fàcil viure amb l'altra, que vol estar a casa.