Tot el gruix literari

Un cop superats els clàssics resums de l’any passat arriben els de què es prepara per al nou. Literàriament, el primer bloc anual de novetats (el segon és a finals d’agost, de cara a La Setmana del Llibre en Català, al setembre) es preveu ben nodrit, gruixut. Us oferim una tria només de narrativa original en català, però també hi ha poesia, assajos, no-ficció, divulgació, traduccions d’altres idiomes, originals en castellà, etcètera.

Jugant amb el terme gruixut, s’ha guanyat obrir el resum Miquel de Palol, amb l’obra Bootes (Navona), “una al·legoria monumental sobre el destí de la humanitat i una metàfora despietada sobre la crueltat del poder i les injustícies de la nostra societat”. N’hi ha tantes, d’injustícies, que l’autor ha necessitat 1.280 pàgines per explicar-les. Tindrà un preu de 49 euros, que el paper va car.

El segell Univers, del Grup Enciclopèdia, ha aconseguit fitxar diversos autors de vendes altes que publicaven a Grup 62. Després de noms com ara Lluís Llach, Sílvia Soler, Gemma Lienas i Jordi Cabré (que té novetat, Hi ha algú altre, crònica d’una separació a ritme de jazz) és el torn de Melcior Comes (publica El dia de la balena, un relat d’estiu amb amistats i amors d’infantesa) i Xavier Bosch, amb una novel·la de la qual encara no volen dir ni el títol. També deu ser de gruix el cost que han tingut aquestes apostes.

No és estrany que els autors canviïn d’editorial, de vegades per anar d’una de poderosa a una de modesta, però sovint per anar d’una d’independent a un gran grup, com és cas de Marta Orriols, que ha deixa Periscopi per publicar La possibilitat de dir-ne casa a Proa. Narra el retorn a Barcelona d’una corresponsal després de vint anys d’absència i l’encaix amb la família, els amics i un antic amor.

Entre les novetats del 2023 hi ha un retorn com el de la protagonista d’Orriols. Després de guanyar el Pla del 2002 amb Una victòria diferent, la periodista Eva Piquer torna a la novel·la amb Aterratge (Club Editor). La història és inquietant, si més no: una dona vola a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d’un avió que es va estavellar fa anys.

Qui es manté fidel a la primera editorial que va confiar en ell amb Els estranys és Raül Garrigasait, que publica Profecia a Edicions de 1984. L’obra parla del poder del que és indòmit i mostra un present en què és difícil imaginar o profetitzar cap futur que no sigui una distopia. Oriol Molas, també a 1984, publica El llapis vermell, un repàs de la memòria històrica.

L’Altra ha fitxat Ada Castells, que si bé va publicar els primers set títols a segells del Grup 62, els darrers deu anys ha estat una mercenària de les lletres. A Solastàlgia ens proposa una reflexió sobre l’ecoansietat davant la crisi climàtica. La mateixa editorial publicarà La pell del món, de Xavier Mas Craviotto, en què descriu com la infantesa no feliç condiciona la vida.

La censura políticament correcta desaconsella publicar res sobre segons quins temes tabú, però altres que ho eren, són de barra lliure. Joan Jordi Miralles treu Triomfador (Males Herbes). Hi novel·la els maltractaments físics i psicològics que va patir a La Masia del Barça, on va viure entre els 15 i els 18 anys com a part del planter de bàsquet. D’alguna manera, Enric Calpena compensa la visió negativa amb Barça en guerra (Edicions 62), sobre l’efecte de la Guerra Civil Espanyola en el club.

Comanegra, dins del projecte de publicar l’obra completa del desaparegut Jordi Cussà, treu una edició revisada molt a fons (més de mil canvis) de la ja mítica Cavalls salvatges.

Angle publica Una història és una pedra llançada al riu, una novel·la de Mònica Batet sobre el caràcter cíclic de la història, i Internament, debut d’una altra Mònica (Ramoneda), que narra un cas de depressió. Un altre debut serà el de Josep Girós, amb No robaràs, per a La Segona Perifèria.

Imma Monsó s’ha passat a Anagrama i publicarà La mestra i la bèstia, en què una mestra amb problemes de comunicació comença a treballar el 1962 en un poblet del Pirineu ribagorçà.

La Campana publicarà dos autors potents, Albert Sánchez Piñol, amb Pregària a Prosèrpina (500 pàgines sobre la fi del món des de la Roma clàssica), i Lolita Bosch, que presenta la novel·la Barcelona, ciutat de secrets. La Magrana, ara del mateix grup editorial que La Campana, perquè no només hi ha transaccions d’autors, publicarà Marí, de Maria Mercè Roca, i Després de la tempesta, d’Emili Bayo.

Pep Coll publica La llarga migdiada de Déu (Proa), i tan llarga, 600 pàgines! És evident que és una temporada de gruix. Hi relata l’odissea d’uns adolescents que fugen dels nazis a través dels Pirineus. L’enigmista de capçalera Màrius Serra publica La dona més pintada (Proa), sobre l’enigma –és clar– del pintor Maties Palau Ferré, que cremava els seus quadres.

Ferrant Torrent, des del 1984, ha publicat unes 25 obres a Columna, això és fidelitat recíproca. Ara toca Memòries de mi mateix, amb nazis i franquistes. El músic Gerard Quintana, després de guanyar el Llull, presenta a la mateixa editorial La puresa de l’engany.

La llista és molt més llarga, amb noms com ara Enric Casasses, Andreu Martín, Anna Carreras, Pere Antoni Pons, Sebastià Bennasar, Jordi Fernando... Ja en parlarem, de mica en mica.