Música

Tina Turner, ‘simply the best’

No cal conèixer cap cançó seva. Tothom sap qui és Tina Turner, una de les grans dames del soul i el rock, que ahir ens va deixar amb 83 anys. Ho va fer en silenci després d’una llarga malaltia a la seva casa de Suïssa, deixant un llegat pràcticament imbatible per cap altra dona que des de llavors s’hagi dedicat al negoci de l’entreteniment.

Una de les seves grans fites va ser dilatar la carrera fins a límits extraordinaris, amb una revifalla memorable als anys vuitanta i noranta, en què també va tenir dies de glòria en el cinema, com ara amb l’aparició en la tercera part de Mad Max. participació que va combinar amb un dels seus èxits més coneguts We don’t need another hero. Entre el 1984 i el 1992, cançons com Private dancer, What’s love got to do with It, Steamy windows, o l’himne The best van arrasar en les llistes d’èxits en uns anys en què els artistes encara venien milions d’exemplars dels seus àlbums físics. A Catalunya molts la recorden, en el seu cim, en el concert del 1990 sota el nom “Defensa la natura” al costat d’El Último de la Fila i uns impressionats Sopa de Cabra davant el desplegament monumental de mitjans de la reina de Tennessee. S’estava menjant el món i la competència amb més de cinquanta anys, una cosa mai vista.

Una separació sonada

Turner ja havia estat una estrella als seixanta del rhythm & blues al costat del seu primer marit, Ike Turner, al qual va acusar després d’haver-la tractat amb violència, en la seva autobiografia oficial. Per a la posteritat, amb tot, van deixar grans clàssics, com la versió més poderosa del River deep mountain high o la revitalització d’un altre clàssic immortal, en aquest cas Proud Mary, de la Creedence. La gira americana del 1971 de la parella està considerada una de les 50 millors de la història per la revista Rolling Stone. La relació de la parella va esdevenir tòxica sobretot quan l’addicció del marit a la cocaïna va ser incontrolable i la separació es va fer inevitable.

Ja en solitari i en els setanta un dels moments triomfals de Turner va ser l’aparició en el film Tommy, (1976), inspirat en l’àlbum del mateix nom dels The Who. La seva reinterpretació de The acid queen la va tornar a posar a l’aparador. La interpretació d’una gitana que s’autoproclama reina per vendre drogues al·lucinògenes era difícilment superable.

El tomb espectacular que va fer la seva carrera als vuitanta va arribar del famós productor Rupert Hine, que la va tornar a posar al centre de l’escena musical. Private dancer va ser la cançó que va canviar el seu futur. La barreja entre la seva ànima musical negra amb els sintetitzadors dels vuitanta la van convertir en un còctel explosiu, la resposta femenina a Prince. Per si no n’hi havia prou, va posar-se a la butxaca tota l’audiència mainstream dels vuitanta, seguidors de Springsteen i del rock clàssic inclosos, en col·laboracions amb Bryan Adams en el senzill It’s only love o la segona versió que va fer de The best amb Jimmy Barnes. En aquells moments era difícil baixar-la del pedestal. No només vivia de les cançons. En cada concert l’exhibició física era portentosa. Vivia en un pedestal. Li van oferir, és clar, fer la seva pròpia cançó de James Bond, Golden eye, i va protagonitzar vídeos i actuacions amb altres llegendes, com Mick Jagger o David Bowie, amb qui va gravar en directe un altre dels seus grans èxits dels vuitanta, Tonight.

La connexió Arbúcies

El 2003 en aquest mateix diari es va publicar una notícia, que va córrer com la pólvora (i això que no hi havia xarxes digitals) sobre la possibilitat que Turner comprés una casa o uns terrenys a Arbúcies per instal·lar-hi una segona residència o un gran estudi de gravació, segons quina versió senties. “No sé si ho podem considerar una llegenda urbana, però hi ha una part que és certa”, recorda l’ara alcalde del municipi, Pere Garriga. “Un empresari i promotor alemany, Manfred Schmidt, que organitzava grans gires a Europa d’artistes internacionals, va comprar una antiga masia al Montseny i la va reconvertir en una casa amb tots els luxes imaginables. El que es deia llavors era que una de les seves clients era la Tina i que en les gires europees venia a descansar-hi entre ciutat i ciutat. No només ella, sinó altres grans nom. Però ni jo ni ningú, que sàpiga, la va veure mai”, admet Garriga, que precisa que el promotor alemany ja fa temps que no viu al municipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona