Cultura popular

Cultura tradicional

95 anys fent-la ballar

L’Aplec Pairal de Catalunya comença aquesta nit, amb un pregó a Calella, una commemoració que s’allarga tres dies de manera excepcional

Reivindicant la mirada feminista del sector, s’hi sentirà per primer cop una peça d’una compositora de sardanes

Es dona valor a les iniciatives que volen acostar el sardanisme a les noves generacions

A Calella tan sols li falten cinc anys per celebrar el centenari de l’aplec més antic del país. La ciutat maresmenca viu des d’avui i fins diumenge la commemoració dels 95 anys posant la sardana en el centre de la cultura popular catalana i mantenint immutable la celebració anual de la trobada. De fet, només la Guerra Civil i la pandèmia de la covid han pogut aturar una programació que en aquesta ocasió tindrà un total de 76 sardanes a càrrec de cinc de les cobles més representatives del territori com són La Principal de la Bisbal, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Montgrins, La Principal del Llobregat i Marinada. Des de fa quaranta-sis anys l’organització de l’esdeveniment recau en l ’Agrupació Sardanista de Calella , però només en fa cinc que l’entitat és presidida per una dona jove, Queralt Pedemonte, que va agafar la responsabilitat de mantenir viva una tradició molt arrelada també a la seva família. “Arribem als 95 anys amb una junta molt feminitzada, perquè hi ha més dones que homes, amb gent d’edats molt diferents i que gràcies a aquesta diversitat ens complementem a la perfecció”, assenyala. Pedemonte defensa la barreja entre joventut i tradició al capdavant de l’organització de l’aplec “perquè permet aportar propostes noves que puguin encaixar en un esdeveniment tradicional com és el nostre”. En aquest sentit, aquest 95è aniversari ha propiciat que el programa s’allargui tres dies per primer cop, que ocupi tres escenaris: els habituals del parc Dalmau i el passeig Manuel Puigvert i l’afegit de la plaça de l’Ajuntament, on es farà el pregó. “Garantir la qualitat musical de l’espectacle que oferim és la nostra prioritat, perquè som un referent per a la resta del país“, insisteix la presidenta de l’Agrupació Sardanista, que destaca que en aquesta ocasió “la mirada feminista” de l’entitat es veu reflectida en l’estrena de la sardana dedicada a Calella Pètals d’una flor de juny, de la compositora tarragonina Anna Abad. “Del centenar llarg de peces que tenim registrades dedicades a la ciutat fins ara no n’hi havia cap feta per una dona professional del sector”, explica, i avança que l’esdeveniment disposarà també per primer cop d’un Punt Lila per atendre, informar i prevenir qualsevol agressió que hi pugui haver de gènere i igualtat.

Carles Tarridas, col·laborador de l’entitat, lamenta que el rejoveniment de les cobles en els últims anys no s’hagi vist reflectit en els balladors ni en la presència de jovent als aplecs. “A Calella als anys vuitanta havíem arribat a ajuntar 20.000 persones i ara ens movem en la ratlla de les 2.000”, indica, però Queralt Pedemonte recorda que són poques les iniciatives culturals amb la sardana com a protagonista que puguin presumir de moure el mateix volum de gent. Més enllà de la participació, des de l’Agrupació Sardanista es dona valor a les iniciatives que volen acostar el sardanisme a les noves generacions. Un dels molts exemples a les xarxes socials és el postdat Coblejant, un magazin informatiu sobre cobla i sardana que dirigeix la mateixa Pedemonte i que es pot escoltar en una cinquantena d’emissores arreu del país. I fenòmens com ara el Coti x Coti dels The Tyets també ajuden? “Està molt bé que la sardana sigui tendència i que se senti als concerts i a les discoteques, però hem de tenir clar que allò que es balla a la pista no és una sardana”, considera la presidenta de l’entitat, que reclama que des del sector es teixeixi una estratègia “per atraure els adolescents i els joves a un món que té molt per oferir-los”.

La història de l’Aplec Pairal de Catalunya, nascut el 1926 per commemorar el segon aniversari de Joventut Artística de Calella –antecessora de l’Agrupació–, té un bon grapat d’anècdotes. Dues d’aquestes precisament protagonitzades per dos presidents de la Generalitat vinculats a l’exili. El 1978, menys d’un any després de tornar de França, Josep Tarradellas presidia la jornada sardanista en un parc Dalmau on no cabia ni una agulla. El juny del 2017, pocs mesos abans de la celebració del referèndum per la independència, Carles Puigdemont seria el convidat d’honor de l’acte i destacaria en el seu discurs: “Agafar la força que acumulem donant-nos les mans sense mirar qui és la mà del costat, quina llengua parla, quina religió té ni quina és la seva tradició i com a país sencer, que sap donar-se les mans, alçar-nos cap al futur.” A finals d’octubre marxaria a Brussel·les.

Reclam turístic
Calella, com a ciutat turística que és, també s’ha sabut beneficiar de l’esdeveniment, i des de fa anys l’Agrupació Sardanista té un conveni amb diferents hotels del municipi que els permet oferir un paquet d’allotjament i entrada a l’aplec a preus especials. Aquest any, amb l’afegit que suposa un dia més de festa, des de l’entitat preveuen que s’ompliran al voltant d’unes 200 habitacions.

Monument, Ciutat Pubilla i Capital de la Sardana

Calella ha estat una població vinculada al fet sardanista des de sempre. Curiosament, però, la decisió de crear un aplec no es va prendre dins del terme de la ciutat, sinó que es va fer a la població veïna de Pineda de Mar durant una excursió a la font de Sant Jaume dels membres de Joventut Sardanista de Calella. L’organització de la trobada en aquests 95 anys d’història, però, passaria per diferents mans, entre les quals hi va haver l’organització Educación y Descanso després de la Guerra Civil i fins al 1972 i el Patronat Municipal de Turisme del 1973 al 1976. Tot i això, els lligams de Calella amb la dansa nacional de Catalunya van més enllà de la trobada anual. L’any 1983 es va inaugurar el monument a la sardana al bell mig del passeig Manuel Puigvert, una obra d’Albert Rosa i Ribas i Manel Traité i Figueres. A la peça posteriorment se li han anant afegint plaques commemoratives dels fets més rellevants d’aquest àmbit, com ara els 50 anys de l’Agrupació Sardanista, que va complir l’any 2000, o el centenari, el 2003, d’un dels grans compositors de música de cobla, Josep Maria Tarridas, veí de Sant Pol de Mar, a tocar de Calella i amb una relació molt estreta amb la població. L’any 1996, a més, el municipi va ser proclamat Ciutat Pubilla, una distinció creada per l’Obra del Ballet Popular el 1960 i que va acabar el 2011 amb Organyà com a darrera ciutat. Precisament aquell any, i també amb el mateix objectiu de fomentar i difondre la sardana, es va crear la marca Capital de la Sardana gràcies a la col·laboració de l’aleshores anomenada Federació Sardanista de Catalunya (actual Confederació Sardanista de Catalunya), l’Obra del Ballet Popular i la Unió de Colles Sardanistes, amb la població també maresmenca d’Arenys de Munt com a primera Capital de la Sardana de la història, proclamada com a tal l’any 2013. Dos anys després, la distinció recauria en Calella, i la ciutat viuria tot un any ple d’actes, en el qual no va faltar un nodrit programa d’audicions, concerts, concursos i cursets. Es van produir sis sardanes i dos espectacles musicals d’estrena, un DVD, es va crear una cobla pròpia i es va fer una exposició retrospectiva titulada Verd de pi, blau de mar



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Borja Penalba, sol i amb els ulls oberts

BARCELONA

Llums i ombres de Pau Carrió

BARCELONA
circ

Els triples trapezis de The Flying González, grans triomfadors del 12è Festival del Circ de Girona

girona
música

Maria del Mar Bonet ajorna els concerts a Lladó i Amer per problemes de salut

amer
novetat editorial

Carles Duarte presenta dos nous llibres de poemes

Barcelona
TEATRE

Q-Ars Teatre reforça la rebel·lió de Virginia Woolf a ‘Llums, llums, llums’

BARCELONA
cultura

Un nou Born (i ja en van uns quants)

barcelona
novetat editorial

Quim Torra reivindica el cavaller Sant Jordi

Barcelona
subhasta

L’exmodel Pattie Boyd subhastarà les cartes d’amor de Harrison i Clapton

Barcelona