Arts escèniques

PEP MORELLA

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’ATENEUS DE CATALUNYA

“Hi ha ateneus on són ocupes de casa seva”

“El primer centre de propietaris no neix pas a Barcelona, sinó a la Pobla, per gestionar l’aigua”

“És més barat ser soci d’un ateneu un trimestre que un McMenú”

La Federació d’Ateneus de Catalunya va néixer fa 40 anys per resoldre els problemes comuns de les entitats culturals de Catalunya. Aspiren a aconseguir que els ateneus siguin més eficaços en la gestió, en la renovació dels membres i en la socialització cultural. Reclamar per al país allò que el franquisme es va apropiar després de la Guerra Civil.

Quan es va fundar, als anys vuitanta, els ateneus devien estar en crisi: ja feia dècades que els Seat 600 havien irromput i la mobilitat familiar va trencar l’hàbit de la cultura del costat de casa.
Ben al contrari. Als vuitanta hi havia moltes ganes de treballar i de recuperar aquells altres 40 anys. La federació estava pensada per ser un ens de segon nivell que representés el col·lectiu, que defensés els interessos davant de l’administració i que resolgués problemes comuns.
Problemes comuns…, però la diversitat dels ateneus és immensa.
Cadascú és diferent. Però compartim el problema de la gotera, de rendibilitzar els espais, de resoldre la gestió de l’entitat... Evidentment, si la gotera és a l’Ateneu Barcelonès (on hem fet l’entrevista) és molt més greu que en un ateneu amb un edifici molt més petit.
Quan són més grans, en principi, també tenen més recursos per poder resoldre-ho.
No sempre. Les Escaules trobaran el manobre i el convidaran un dissabte a esmorzar i a l’Ateneu Barcelonès el procés serà molt més llarg.
Molts ateneus es van construir els dissabtes entre els socis; hi anaven aixecant les parets. Ho explica molt clarament un llibre homenatge que va publicar La Lira de Sant Andreu. Avui, això és inconcebible. O il·legal, directament, no?
Els primers edificis de finals del segle XIX es van crear així mateix. Tenim una necessitat de servei, de trobar un espai per socialitzar-nos (el Teatre Casal de Vilafranca era per ballar, no per cantar; no tenien espai). D’altres tenien necessitat de formació, amb les primeres escoles republicanes. D’altres necessitaven donar servei a la societat més necessitada on no arribava l’administració. Qui tenia diners, pagava el material; qui no en tenia però sabia posar les rajoles, hi posava el treball. Molts ateneus es van construir de nit perquè els treballadors hi arribaven quan sortien de les fàbriques tèxtils o al camp. Això avui és inconcebible. Però l’entitat que presideixo [El Coro de Sentmenat] s’ha restaurat durant 13 anys amb la secció de la casa, que es deia la patilla perquè treballaven a canvi d’un esmorzar. Van refer tot l’edifici, de punta a punta. Quina sort tenien? Que el president d’aquell moment era arquitecte i enginyer. Teníem una persona que avalava la seguretat de l’obra. Això sí, en la darrera fase han entrat empreses per posar l’equipament tècnic i escènic. L’Ateneu del Pallars, que està format per un grup jove, han comprat La Lira de Tremp (que s’havia reconvertit en un supermercat) i l’arquitecte que els l’està portant és un noi jove que s’ha compromès amb el projecte i hi dedica hores i coneixement. Els està ajudant de manera altruista. Els diners els han reservat per a la compra de l’edifici i, a partir d’ara, per a la reconstrucció.
La federació ajunta avui entitats que havien estat històricament enfrontades com són els ateneus i els casinos.
I encara hi ha una entitat diferent històrica: els centres parroquials. Primer van ser els obrers que en tenien la necessitat i van crear aquests edificis. Se’n podien dir-se ateneus, centres obrers… Els catalans som creatius i hem anat afegint noms a un mateix tipus d’entitat [somriu]. Després va venir la burgesia: es van adonar que els faltava un espai de socialització. Va ser quan es van plantejar els casinos grans, com el Casino Menestral de Figueres, l’Ateneu Barcelonès… Ara, el primer centre de propietaris que es forma és el Comú de Particulars a la Pobla de Segur. No neix pas a Barcelona. Es va crear perquè tenien la necessitat de gestionar l’aigua. Després es va veure necessari la formació, es va crear la primera biblioteca i el primer apadrinament de joves de la Pobla de Segur que baixaven a estudiar a Lleida o a Balaguer. Les pugnes històriques s’han anat dissolent. Ara només es manté en alguns centres el privilegi de l’exclusivitat. La nova presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola, per exemple, ho està mirant de rebaixar. També ha canviat molt la titulació del soci. El concepte de família ha variat molt. Ara, qui ha de pagar la quota? En general, tothom pot accedir a totes les activitats. Segurament, si ets soci, com que ajudes a mantenir l’entitat, tindràs preus més barats.
Us rebel·leu contra el tòpic de grup de gent gran.
L’ateneu del “manguito y visera”, dels comptables, de cigar, brandi i La Vanguardia... ja és inexistent. Estem enrocats amb el rejoveniment per garantir-ne la continuïtat. Molts cops l’aturem els que hi estem al capdavant. Som un tap. Ens agrada tant el que fem que no els donem pas. “Si jo marxo, no s’hi posarà ningú al capdavant”, ens creiem. Els joves surten. Ara, si jo he de plegar perquè vaig tenint una edat, qui tinc al voltant? L’activitat que he anat fent ha tingut molt present la nostra generació, no he rejovenit l’entitat. Però potser al poble hi ha una associació dels Tres Tombs, de geganters, de corals, de castellers… Hi ha grups amb gent jove que potser estan dins de l’entitat o fora, però que busquen un local desesperadament. Els ateneus necessiten relleu i han de continuar sent entitats culturals.
Lluiteu també per la recuperació del patrimoni apropiat.
En funció de quin partit surti, ja ha avisat que seria la primera llei que derogarien... Però hi ha l’altra línia que és la judicial, per usurpació, i per aquí es pot anar reclamant. Ara hi ha bona predisposició al Parlament de Catalunya. És recent una nova compareixença (a finals de maig) en què els aclaríem la situació. Reclamant-los que no havíem avançat gaire d’anys enrere. Els vam dir: “Ja sabem que la gent dels ateneus som simpàtics i caiem bé, però ara necessitem fet concrets.” Ens diuen que som tan necessaris... Entenc que, com a país, es prioritzin problemes que són més greus que els ateneus. Però en 40 anys d’Ajuntament democràtics no s’ha trobat encara el moment per resoldre el tema? No ens podem centrar a treballar per la cultura del país si encara ens hem de barallar per la recreació del patrimoni.
Però si teniu problemes amb els locals que ja gestioneu, si us donen els altres encara tindreu més problemes. No?
Però la requisa no inclou només locals, també hi ha diners, arxius, materials… Moltes vegades un ateneu està actiu i, quan han anat a fer-hi obres, s’han adonat que els havien tret el títol de propietat, com ha passat amb l’Ateneu Republicà de Cervera. No hi poden fer obres, ara, perquè estan d’ocupes a casa seva. D’altres es recuperaran per la via judicial, que ja s’hauria d’haver resolt, però per un error de forma l’Estat espanyol ho ha impugnat. Per això volem deixar de ser simpàtics si cal i que ens reconeguin que tenim raó i, sobretot, que puguem recuperar les propietats requisades durant el franquisme. Amb els anys, hi haurà entitats que hauran desaparegut, però nosaltres reclamem que és equipament que ha construït la societat civil, que l’ha fet amb finalitats culturals. Doncs recuperem-ho per al país. Si l’entitat ha desaparegut, aquell patrimoni ara és del país. Ja hi trobarem un col·lectiu de gent que ho vulgui tirar endavant. Encara hi ha moltes entitats amb deficiències d’espais, o llogant-ne.
La cultura és un pont d’integració evident. Els ateneus, com els castellers o els esbarts, també són entitats obertes….
Antigament, sí que tenia un valor econòmic ser soci. Ara és més barat ser soci d’un ateneu un trimestre que un McMenú. Però els preus de la llum i de l’aigua han pujat moltíssim, a un ritme molt més ràpid que el possible augment de quotes dels socis. Avui, els ateneus són espais oberts d’àmbit social. Els primers teatres que es van obrir durant la pandèmia van ser els ateneus. Els primers espais on els Serveis Socials centralitzaven les necessitats del municipi van ser els ateneus: era l’espai més proper als ciutadans. Es fan activitats per a tothom i, puntualment d’altres en què poden intervenir tres generacions diferents com ara els Pastorets. I el carnaval. El de Sitges, el promouen dos ateneus, des de l’inici . Al Centre de Lectura de Reus compatibilitzen una exposició d’art contemporani amb les nenes de ballet que el creuen per anar a la sala d’assaig amb els seus tutús… Des de la federació ho promovem. Des de la federació promovem que qualsevol persona pugui gaudir de la cultura. Hi ha gent que per raons econòmiques no poden arribar-hi però no els volem arraconar. Que les famílies tinguin beques per a la cultura, com les que reben per als llibres o per als aliments.
En sou 189. Quantes us en falten perquè se sumin a la federació?
Avui, en aquest país, per sort, associar-te és un fet lliure [somriu]. Hi ha gent que ho desconeix, preocupada pel seu dia a dia. Ho anem corregint. Des de fa deu anys, la federació és molt activa; els últims quatre anys som molt presents a les xarxes socials i, des de fa dos anys, amb un pla de comunicació molt treballat. Això ha fet que arribéssim a molta gent que ens desconeixia.
Hi ha hagut un increment?
Sí. S’hi apunten entitats que se n’havien desapuntat per les raons d’una junta que pensava que es podia espavilar sola. Ara ens hem enfocat en l’objectiu de la gestió a la federació. Ens preocupa l’augment de protocols i burocràcia que es demana a les associacions És complex. Volem que siguin entitats sostenibles, transparents, ben gestionades. Volem créixer en nombre, però també que siguin entitats ben gestionades.Les podeu refusar?Acceptem totes les que siguin en territori de parla catalana (amb l’única excepció de l’Ateneu de Madrid), que sigui una massa social que gestiona l’entitat (no pot ser una societat limitada, o una cooperativa) i que tingui una activitat cultural, de promoure la llengua. No diem a ningú que no. Tenim algun cas que ens demana ajuda però que no en pot assumir la quota. Provem de desencallar el seu dia a dia. Alguna entitat que va endarrerir pagament per impossibilitat econòmica va acabar sortint de la federació, Amb els anys, l’Ajuntament els va ajudar a arreglar el local, van tornar a fer activitat i a recuperar ingressos. Ara s’han tornat a federar i volen pagar-nos el deute; nosaltres diem que no cal pagar-lo tot, però ells hi insisteixen. Això deu ser que veuen que és bona la feina de la federació.
L’XTAC és un dels èxits?Habilitar una programació professional, programar quan ja no es fa tant teatre amateur i donar espai a espectacles professionals en comarques on no hi ha teatres públics…
Ara ja estem iniciant treballs en xarxa. Molts dels ateneus tenien dos espais emblemàtics: el cafè i el teatre. Des de la federació, amb l’XTAC, hem aconseguit programar-hi teatre. Tenim una coordinadora que porta l’àmbit d’arts escèniques. Ella ens fa una proposta semestral, a la primavera i a la tardor. Nosaltres no pressionem ningú: se’ls demana una escaleta de preus per veure quins costos pot significar cada funció. També serveix perquè els que estan recuperant el teatre i no tenen assessorament confiïn en els que ja fa més anys que hi són. Es fa una tria que pugui servir per a sales d’aforament molt divers. També fem les produccions pròpies i procurem guanyar-nos actors coneguts que ens ajuden a prestigiar-les. Ara mateix estem fent la gira ‘Un concert a la Casa Blanca”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

TEATRE

Gorina trasllada a ‘Ifigènia’ el dolor de totes les dones sacrificades

BARCELONA

El festival Flors i Violes espera batre rècords de públic

palafrugell
DANSA

El Mercat convida dues coreografies noruegues a ballar complexes celebracions

BARCELONA
cultura

Collboni esquiva reunir-se amb els impulsors de la campanya Salvem el Museu del Disseny

barcelona
Cinema

El BCN Film Fest obre portes i espera Meg Ryan

barcelona
Mònica Soler Ranzani
Novel·lista

“Faig ficció, però em preocupa molt la versemblança”

Barcelona

Model i artista amb final feliç

Barcelona
ARTS EN VIU

Ròmbic produeix un ‘site specific’ amb 10 titellaires pel seu desè aniversari

BARCELONA
sant feliu de guíxols

Dani Fernández, La Oreja de Van Gogh i Nil Moliner, al 2n Idilic Festival

sant feliu de guíxols