Arts escèniques

TEATRE

Flotats s’alinea amb els ideòlegs de la Revolució Francesa a ‘La disputa’

L’exdirector del TNC reapareix al Romea, 65 anys després d’actuar en un text de Maria Aurèlia Capmany

La dialèctica entre Rosseau i Voltaire convoca també Pep Planas, fins al 21 de març

Josep Maria Flotats és una referència totèmica al teatre català del darrer mig segle. Ara, fins al 21 de març Josep Maria Flotats és Voltaire, que dialoga amb Rousseau (Pep Planas) a Voltaire-Rousseau, la disputa, de Jean-François Prévand, que va estrenar el 1991. L’obra ja es va estrenar el 2018 en castellà al Centro Dramático Nacional. Ara, de la mà de Focus, s’ha iniciat una temporada i gira per Catalunya.

L’actor i director sent la necessitat de convidar a la reflexió a través del teatre. Crític amb la petició de la presidenta de la Unió Europea de crear un “ministeri de la veritat” i reclamant que torni Voltaire per “salvar-nos”. Flotats se sent un privilegiat de poder continuar treballant amb allò que creu i amb la forma imprescindible per fer-ho extensible al públic.

El director, de 85 anys i que diumenge va fer la funció de represa després de cinc dies d’afonia, ha afirmat que li agradaria molt treballar en una obra només amb Josep Maria Pou, encara que no acaben de trobar quina podria ser. Pou, director artístic del Romea, emocionat entén que dos noms com “Romea i Flotats no podien estar més anys separats”. Mentre no el troben, Pou li va demanar que “d’una punyetera vegada”, vingués al Romea.

Flotats va quedar captivat per les formes del teatre francès en un passi del Festival de teatre llatí, que impulsava Xavier Regàs, als anys 50 al Romea. Per a casa seva “i per a les famílies que havíem perdut la guerra parlar del teatre volia dir referir-se al Romea”, un emblema de resistència del teatre en català, durant el franquisme. Al 1957 seria un dels 25 actors de l’estrena Tu i l’hipòcrita de Maria Aurèlia Capmany. Va ser una funció única el 28 de gener del 1959. Feia només dos anys que Flotats havia debutat (fent el pas de monitoratge) al Teatre Guimerà, al carrer del Pi, 12 (en una antiga cavalleria). El dia de l’estrena, però, van demanar que les 7 senyores que havien vingut de públic, vinguessin un altre dia perquè les cadires acabades de pintar “encara no s’havien assecat!”

Es va formar com a actor a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg el 1961. Dues dècades més tard, acabaria sent primer actor de la Comédie-Française. Pep Planas, per la seva banda, va quedar meravellat pel teatre que Flotats dirigia al Poliorama (mentre es cuinava l’arrencada del TNC). Estudiant de l’institut del Teatre, va tenir la sort d’entrar al repartiment del mític Cyrano, ara fa quasi quatre dècades.

A La disputa, en una trobada ficcionada, tots dos personatges discuteixen en com la Revolució Francesa ha de superar la monarquia absoluta. Per a Voltaire la solució és la cultura; per a Rousseau, també, “però no qualsevol cultura!”.

El teatre elevat de discurs és una de les obsessions artístiques de Flotats, com es pot veure pels seus darrers muntatges: Ser-ho o no (que aborda el compromís ètic, social i moral de la condició humana), del 2015; El encuentro de Descartes con Pascal joven (2009) i, fins i tot, Stalin (2007).

La ferida que es va obrir el dia de la inauguració del TNC va provar de guarir-la Xavier Albertí convidant-lo a dirigir i interpretar El joc de l’amor i de l’atzar, de Pierre de Marivaux. Flotats prefereix interessar-se pel present, més que no pas pel passat. No se sent nostàlgic i mirar enrere el fa veure massa amics que ja no hi són. Assegura, ara, que no torna a Catalunya, perquè mai n’ha marxat, tot i que sí que és c ert que van deixar de trucar-li durant anys a Catalunya per oferir-li produccions, mentre a altres llocs sí que li trucaven.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.