Cultura

"Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica"

Quim Monzó recorre al conte irònic en la seva al·locució durant l'acte de la inauguració oficial de la Fira de Frankfurt

Quim Monzó ha tan­cat l'acte d'inau­gu­ració ofi­cial de la Fira de Frank­furt, on la cul­tura cata­lana és la con­vi­dada d'honor, amb un dis­curs on ha recor­re­gut a un conte per des­co­brir al públic ale­many la importància històrica de la cul­tura cata­lana i de la seva lite­ra­tura, una de les fun­da­do­res de la tra­dició euro­pea. Monzó ha recor­re­gut al seu gènere pre­di­lecte, ima­gi­nant a un escrip­tor que és con­vi­dat a pro­nun­ciar el dis­curs inau­gu­ral d'un país con­vi­dat, Cata­lu­nya, sense saber què dir.

Monzó ha recor­re­gut a la iro­nia per par­lar d'un país "cla­ri­vi­dent", que "sem­pre dedu­eix coses, amb gent molt pers­picaç", i per aquesta raó aquest escrip­tor, ha dit, no pot evi­tar la seva "sor­presa perquè la Fira de Frank­furt, dedi­cada a la gran glòria de la indústria edi­to­rial, hagi deci­dit invi­tar a una cul­tura amb una lite­ra­tura deses­truc­tu­rada". Una cul­tura, ha afe­git Monzó, "repar­tida entre diver­sos Estats en els quals la llen­gua no és real­ment ofi­cial, encara que un i mig ho pro­cla­min sem­pre, i quan no molesti els turis­tes, els esquia­dors o els repar­ti­dors de butà".
En la seva inter­venció, l'autor bar­ce­loní s'ha remun­tat als orígens de la lite­ra­tura cata­lana, a Ramon Llull, que va estruc­tu­rar una llen­gua tra­vada i rigo­rosa, un mallorquí "nas­cut molt abans que els tour-ope­ra­dors, els avi­ons de baix cost i la 'bale­a­rit­zació' dic­tes­sin les nor­mes de vida d'aque­lles cos­tes, segles abans de l'arri­bada de Boris Becker i de Clau­dia Schif­fer".

Detalls per a ger­ma­no­par­lants
Per "no avor­rir" a l'audi­tori, Monzó ha esquit­xat el seu par­la­ment amb "detalls que puguin interes­sar als ger­ma­no­par­lants", com l'Arxi­duc d'Àustria, o els senyors Damm i Moritz, "cer­ve­sers de ter­res ale­ma­nyes fun­da­dors d'algu­nes de les mar­ques de cer­vesa que els cata­lans encara beuen". En aquest supo­sat dis­curs que aquest escrip­tor hau­ria de fer, dubta si ofe­rir una relació d'alguns dels grans autors de la lite­ra­tura cata­lana, noms com Ber­nat Metge, Joan Brossa, Joa­not Mar­to­rell, Llo­renç Villa­longa, Josep Car­ner, Ver­da­guer, Sagarra, Gui­merà, Rusiñol, Pla, Rodo­reda i Mara­gall.

Per cri­dar l'atenció de l'audi­tori, recorda que "el pri­mer trac­tat euro­peu de Dret va ser el català 'Con­so­lat de Mar', que regia les rela­ci­ons marítimes al Medi­ter­rani", o que alguns dels pri­mers trac­tats euro­peus de medi­cina, dietètica, filo­so­fia, cirur­gia o gas­tro­no­mia van ser també escrits en llen­gua cata­lana.

Cons­ci­ent que els dis­cur­sos inau­gu­rals de cada any "sonen dis­tants" a tots aquells que no per­ta­nyen a la cul­tura exal­tada, Monzó, o el seu 'alter ego' fic­tici, ha pre­fe­rit recórrer al con­tin­gut d'altres dis­cur­sos com aquell que durant la dic­ta­dura fran­quista va fer a Nova York, a les Naci­ons Uni­des, el vio­lon­cel·lista Pau Casals. En aque­lla inter­venció, Pau Casals va dir, recorda ara Monzó: "Soc català. Cata­lu­nya és avui una província d'Espa­nya, però ha estat la nació més gran del món. Cata­lu­nya va tenir el pri­mer par­la­ment, molt abans que Angla­terra. Va tenir les pri­me­res Naci­ons Uni­des".

Després de com­pro­var que "altres escrip­tors que han fet dis­cur­sos ini­ci­als a la Fira del Lli­bre inter­ca­len poe­mes", el pro­ta­go­nista del conte de Monzó opta per lle­gir "aquell embar­bus­sa­ment que Dalí va reci­tar en una feno­me­nal paròdia de dis­curs mili­tar com si fos la poe­sia més excelsa del món", i que comença amb el res­so­nant vers "una polla xica, pica, pella­rica, cama­torta i beca­rica", que ha por­tat a l'audi­tori a pror­rom­pre en aplau­di­ments.

Monzó ha tan­cat un acte inau­gu­ral de la cul­tura con­vi­dada en el qual el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, José Mon­ti­lla, ha afir­mat que "el cas­tellà és també patri­moni de la soci­e­tat cata­lana i ambi­ci­ona el desen­vo­lu­pa­ment i l'expansió de l'ús social de la llen­gua cata­lana posant èmfa­sis en l'edu­cació i la peda­go­gia".

Mon­ti­lla ha expres­sat el seu desig que Frank­furt sig­ni­fi­qui "un nou impuls per al reco­nei­xe­ment ins­ti­tu­ci­o­nal del català com llen­gua euro­pea que és".


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.