Hi ha cançons de País de Xauxa, com ara La llum del fanalet –himne oficiós de moltes cavalcades de Reis– i La granja d’en Jepet que molts pensen que són tradicionals i no tenen autoria reconeguda, perquè ja formen part de la memòria col·lectiva. Però aquestes cançons sí que tenen autor i es diu Jaume Moreno i Peracaula (Cassà de la Selva, 1966), músic professional i fundador d’aquest grup pioner de la cançó infantil i/o familiar que l’any vinent celebrarà el trentè aniversari. “M’he trobat amb situacions molt maques: estar al tren i que hi pugi un grup de nens cantant cançons de País de Xauxa; trobar-me gent que, quan sap que soc l’autor d’aquestes cançons, em fan unes abraçades que flipes... Això no té preu i em sento un gran afortunat”, diu aquest músic que va estudiar la carrera superior de contrabaix i va ser component de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, fins que va triar la seva autèntica vocació: “Sempre m’ha agradat molt el món de la mainada.”

La llum del fanalet i La granja d’en Jepet ja apareixien en el primer casset de País de Xauxa, Contes i cançons (1996) –titulat així perquè “sempre hem fet escenificació de contes i cançons, amb titelles, vestuari, etc.”–, una de les primeres referències de la discogràfica gironina Música Global, que fa pocs mesos va publicar també l’últim disc de País de Xauxa, Xubidubiuà, ja no en casset ni en cap altre format físic, sinó directament a les plataformes digitals. Això sí, el grup ha publicat un llibret, il·lustrat per Lara Sànchez Guirado, que inclou les lletres i partitures dels deu temes del disc i uns codis QR per accedir tant als vídeos com als àudios de les cançons, amb ritmes molt variats i ballables que van del funk al rock’n’roll, el reggae i l’ska, passant també pel country i el twist.

La principal novetat del nou disc i espectacle de País de Xauxa, que es presenta com un “repertori de cançons divertides, músiques modernes i balls amb molta marxa”, és la incorporació al grup de tres noves veus femenines, un “canvi generacional” que Moreno ha propiciat pensant en el futur del grup. Aquest escalenc adoptiu, que exerceix com a mestre d’educació infantil i primària a l’escola Torre d’en Reig de Vilabertran, ha decidit quedar-se en una segona línia, rere l’escenari, per continuar escrivint i component les cançons i dirigint els espectacles de País de Xauxa, que ara tenen com a protagonistes tres joves cantants que arriben amb molta força. Són Olívia Thibout i Mundo, de Bescanó, que quan puja a l’escenari és la Tina, i Genni Frias i Almonte, de Salt, coneguda artísticament com a Lola. Elles dues són les que han gravat les cançons de Xubidubiuà, però posteriorment s’han convertit en trio amb la incorporació de Sara Lloret i Martínez, de Torroella de Fluvià, que en aquest País de Xauxa és la Duna. Elles han agafat el relleu de cantants anteriors, com ara Carmina Rabassedas i Glòria Cristina Roura. “La veu femenina és més maternal i més propera al món infantil”, argumenta Moreno. Tot i així, en diferents etapes de la seva llarga història el grup ha combinat veus femenines i masculines, com el duet que hi van formar durant vuit anys Esther Martínez i Marià Llop Brugada i, encara abans que ells, Siddartha Vargas i Helena Bagué, els futurs Pau i Jana d’El Pot Petit.

En aquestes tres dècades ha treballat amb diversos formats per difondre la seva música, sempre original –“Les cançons tradicionals són el nostre patrimoni, però també has d’aportar coses noves– i sempre combinant l’element lúdic i l’educatiu. Dels cassets dels seus inicis van passar als discos compactes, en alguns casos integrats en una carpeta pedagògica per als educadors o una col·lecció de llibres CD titulada també Contes i cançons. Més recentment, han posat en marxa una nova col·lecció de llibres il·lustrats basats en les seves cançons, que està publicant l’editorial Salvatella, també amb codis QR per accedir als àudios de la cançó i l’audioconte. El de La granja d’en Jepet està narrat per Peyu i el de Sant Jordi, el cavaller, per Jair Domínguez.

A més, País de Xauxa també està penjant un cop al mes a Youtube i Instagram un vídeos amb cançons pròpies, acompanyades per il·lustracions de Judit Frigola, que més endavant es reuniran en un cançoner, i paral·lelament també està gravant cançons tradicionals. Donant sempre prioritat a “la part pedagògica”, Moreno també destaca que moltes de les seves cançons s’utilitzen, juntament amb pictogrames, com a recursos educatius que es poden baixar gratuïtament des d’ instagram.com/joc_comunicacio , on ja es comptabilitzen 63.000 descàrregues de País de Xauxa. I també té previst crear una aplicació amb el contingut d’un dels seus projectes més estimats: la carpeta pedagògica Juguem amb els sons, un joc de discriminació auditiva per aprendre a escoltar .