Fira Tàrrega aspira a saturar d’activitat la ciutat

“Hem vin­gut a jugar.” La nova etapa d’Anna Giri­bet en la direcció artística de Fira Tàrrega (5-8 de setem­bre) fa un pas més cap al desen­vo­lu­pa­ment del mer­cat. Aug­men­tarà l’acti­vi­tat al car­rer (de 46 a 51 espec­ta­cles, res­pecte a l’any pas­sat) i es pro­gra­men pro­duc­ci­ons que puguin interes­sar tot tipus de pro­gra­ma­ci­ons. La direc­tora exe­cu­tiva, Natàlia Llo­reta, reco­mana nave­gar cap a la satu­ració per als 1.200 pro­fes­si­o­nals acre­di­tats l’any pas­sat, sense por, con­vençuda que l’acció genera públic. Per això, la llotja (els estands es venen en 48 hores, habi­tu­al­ment) ampliarà a altres sec­tors més tècnics, per al gaudi de la cul­tura. Com pot ser el ser­vei de cobrir pla­ces amb lones per reduir la calor durant les hores de sol.

Fira Tàrrega tindrà un espec­ta­cle de car­rer de gran for­mat. Car­rer 024, de Sol Picó: s’estre­narà a Madrid i poste­ri­or­ment es pro­gra­marà les nits de dijous a dis­sabte a Tàrrega. També tindrà fun­ci­ons pro­gra­ma­des a la Mercè. Picó, que cele­bra 30 anys de com­pa­nyia, retorna al car­rer apro­fi­tant alguns dels ele­ments d’espec­ta­cles ante­ri­ors i con­vida a una reflexió: a sen­tir-se sol enmig de la mul­ti­tud en aquesta peça, que no té res a veure amb la cele­bració en el Grec ni tam­poc en l’espec­ta­cle del TNC de la tem­po­rada vinent.

Dis­set espec­ta­cles dels 51 cons­ten com a estre­nes. Pro­ve­nen de Cata­lu­nya (28), la gran majo­ria; de l’Estat espa­nyol (13), i una desena són inter­na­ci­o­nals. Torna la com­pa­nyia Adhok (que va mera­ve­llar amb les seves iti­neràncies sobre la vida, fa uns anys) amb un tre­ball molt per­so­nal sobre les trans­for­ma­ci­ons per­so­nals.

Giri­bet ha pen­sat un car­tell eclèctic en cinc ítems que puguin interes­sar els pro­fes­si­o­nals: entre­te­ni­ment, joc, vida i mort, folk­lore i tra­dició i lite­ra­tura i poe­sia. En el capítol de jocs volen rei­vin­di­car les ins­tal·laci­ons par­ti­ci­pa­ti­ves, on les com­pa­nyies cata­la­nes són referències inter­na­ci­o­nals (Toc de Fusta estrena Arrels). D’altra banda, Pau Palaus pro­posa un espec­ta­cle de circ inter­ge­ne­ra­ci­o­nal. En l’apar­tat d’entre­te­ni­ment és des­ta­ca­ble A sim­ple space, dels aus­tra­li­ans Gra­vity & Other Myths. Els set acròbates domi­na­ran la plaça de les Naci­ons. Molt més inclas­si­fi­ca­bles són Losin­for­malls, ningú sap què aca­barà pas­sant en les seves inter­ven­ci­ons. Amb Perdón, d’entrada ja es dis­cul­pen, amb la seva habi­tual iro­nia. Espe­rada és l’apa­rició de Sound de Secà (com­pa­nyia llei­da­tana de car­rer i música), així com Toti Toro­nell i el funam­bu­lisme de La Córco­les. En l’apar­tat de vida i mort hi ha la peça d’Adhok i l’estrena de Campi Qui Pugui: Matres és un conte per par­lar sobre com infor­mar de la mort de la mare, basat en un tes­ti­moni real. Claire Ducreux s’aco­mi­ada de l’escena amb el seu desè espec­ta­cle, Fleu­rir les âbimes. A folk­lore, Alberto Velasco indaga sobre l’art en un cos no nor­ma­tiu i la iden­ti­tat queer. I Raquel Gual­tero abdu­eix amb la seva dansa cir­cu­lar a 360º. Final­ment, a lite­ra­tura, Pedrals fa un reci­tal sobre el Rec­tor de Vall­fo­gona i Alba Sar­raute tras­llada La innom­bra­ble, una tragèdia medi­terrània a l’Urgell.

Només nou mun­tat­ges es pro­gra­men en sala i una desena en espais no con­ven­ci­o­nals. No hi ha cap expe­dició pre­vista fora del cen­tre de Tàrrega. Enguany, l’ICEC actu­a­lit­zarà l’estudi de públics. Segons les dar­re­res dades, 140.000 per­so­nes pas­sen durant els qua­tre dies de la fira. Per a Llo­reta, en rea­li­tat, són mol­tes més. Col·lapse? Sí, però pro­cu­rant garan­tir que les com­pa­nyies esti­guin ben ate­ses. I que el públic pugui veure bé els mun­tat­ges. Seran 181 fun­ci­ons, i només de paga­ment hi ha un afo­ra­ment de 17.000 loca­li­tats (3.000 més que l’any pas­sat). Dels 51 espec­ta­cles, 25 són gratuïts i sense limi­tació d’afo­ra­ment.