A ningú no se li escapa que l’atractiu patrimonial de Catalunya és un dels nínxols turístics més reclamats i dels que generen més benefici econòmic en el territori. L’oferta d’emplaçaments històrics és gairebé inesgotable, però sovint representen un llast important per als municipis que s’han d’encarregar del manteniment i, amb els anys, de les actuacions de restauració o rehabilitació. En aquest sentit, l’anunci fet a principis de juliol pel ministre d’Indústria i Turisme, i exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de les ajudes provinents dels fons europeus i distribuïdes per l’Estat per finançar projectes de millora del patrimoni històric que tinguin un ús turístic ha estat rebut com una gran notícia. La partida estatal puja a 208,5 milions d’euros i finança 92 propostes de catorze comunitats. Catalunya no és de les primeres beneficiades, amb el País Valencià i Andalusia, Múrcia i Andalusia molt al davant, però suma 16.437.432 euros a repartir en onze projectes: cinc a la demarcació de Barcelona, tres a la de Tarragona, dos a la de Lleida i un Girona.

Barcelona, a més, s’endú en conjunt la partida més gran –13 milions i escaig que representen més del 80% de la partida catalana– en propostes a Terrassa, Mataró, Palafolls, Granollers i Vilanova i la Geltrú. Curiosament, la comarca del Maresme n’és la més beneficiada territorialment amb dues actuacions: l’esperadíssima rehabilitació del jaciment romà de Torre Llauder de la capital, Mataró –2.745.083 euros– i la conservació i restauració del castell de Palafolls –2.991.241 euros–. Completen la partida barcelonina la rehabilitació de la Masia Freixa de Terrassa amb una subvenció de 2.987.346 euros; la valorització de les muralles medievals de Granollers amb l’objectiu de potenciar un itinerari cultural –2.899.471 euros– i la rehabilitació de la casa Santa Teresa i l’obertura al públic del jardí romàntic de Vilanova i la Geltrú –1.522.363 euros.

A Tarragona encapçala la llista el projecte de l’Ajuntament de Montblanc amb gairebé tres milions d’euros –2.999.430–, que inclou la rehabilitació de l’antiga església de Sant Francesc i la creació d’un espai virtual sobre la llegenda de sant Jordi com a reclam turístic. El segueix la proposta de recuperació de la muralla medieval del segle XIV de Valls –2.793.363 euros– que permetrà finançar la primera fase dels treballs i finalment, s’han destinat 1.319.143 euros a l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant per a la conservació, el manteniment, la posada en valor i rehabilitació del Poblat Hifrensa, que va ser construït a principis dels anys setanta amb la finalitat d’allotjar-hi els treballadors de la central nuclear de Vandellòs 1, avui en procés de desmantellament.

Pel que fa a Lleida, el consistori de Riner ha obtingut 2.733.769 euros per reformar la Casa Gran del Miracle, un edifici gòtic civil tardà que s’utilitzava com a hospital de pelegrins i l’Ajuntament de la Floresta destinarà l’1.860.503 euros a rehabilitar el castell que data d’inicis del segle XIII.

Finalment, l’únic projecte de la demarcació de Girona que ha obtingut subvenció és el de la millora de l’edifici principal, conegut com El Cavaller, del castell d’Hostalric. Hi han destinat 2.999.978 euros.