No deixa de ser curiosa, per inusual en el món de la faràndula, la humilitat que mostra qui va ser el cantant i un dels principals motors creatius d’un dels grups més importants del país durant tres lustres, Manel, evidentment. I ara que va sol pel món, presentant el seu debut simplement com Guillem Gisbert, Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán, 2024), ell diu sense complexos: “És massa d’hora per valorar la meva primera gira en solitari, però sóc molt conscient que la carrosseria en què van les cançons canvia molt i que abans anava amb un motor de molts més cilindres.” El símil mecànic funciona per parlar també d’altres aspectes d’aquesta gira, en la qual l’escenografia creada per l’empresa osonenca Noxfera i tot el muntatge tècnic del concert requereix un camió. L’equip humà és format per quatre músics i quatre tècnics de so, llum i muntatge. No s’ha estalviat per presentar en directe com cal un dels discos catalans més esperats del 2024.

Ara, evidentment, han canviat els seus companys d’escenari i de viatge. La banda es completa amb Jordi Casadesús de La Iaia (guitarra, baix i programacions), que ha produït tres de les cançons del disc de Gisbert, Glòria Maurel (bateria i percussions) i el jove músic garrotxí Arnau Grabolosa (baix, guitarra i teclats), conegut artísticament com a Grabu. “Pujar a l’escenari amb tres persones noves és estrany el primer dia, però de seguida la prova ja està superada”, explica el cantant .

Les dimensions del país i, com ell diu, “la realitat del músic català”, fa que el concepte de gira sigui relatiu i que generalment torni a dormir a casa després dels concerts, la qual cosa agraeix. Li agrada la carretera? “Depèn molt de la companyia i del moment vital. Quan vaig començar, amb 27 anys i tocant amb els meus amics, m’hi hauria passat el dia.” Ara, la seva situació personal és una altra, però en certa manera ha tornat al punt de partida: “Estem fent concerts centrats bàsicament en un disc i això no em passava des que va sortir el primer disc de Manel, al 2008.” Conscient que les onze cançons de Balla la masurca! no són prou teca per omplir un concert –tot i que sumen 53 minuts, gràcies per exemple als 7,42 minuts de la dylaniana Les aventures del general Lluna, produïda per part de La Ludwig Band–, Gisbert ha buscat alguns complements gens previsibles: obre els concerts amb Tots a casa xiulen, una adaptació d’Anyone can whistle, de Stephen Sondheim, geni del teatre musical –I can dance a tango, diu l’original, i ell ho canvia per masurques –, i també porta al català Dry your eyes (Prou de plors), de Neil Diamond. I reserva un petit moment del concert a Manel, després d’haver reflexionat “si era de bon gust o de mal gust fer-ho”, amb una cançó que no es troba entre les més conegudes del grup, per exemple Ai, Yoko.

Demà, diumenge 14, Guillem Gisbert actuarà al Festival de Cap Roig i aquest estiu actuarà també en altres festivals com ara el Talarn Music Experience, el Macroclima de Camprodon, el Garbinada Pop de Falset, el Portalblau de l’Escala i el Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Al final d’any, haurà fet uns 35 concerts. No està gens malament per a un debutant.