Bill Viola (25 de gener de 1951), reconegut videoartista nord-americà, va morir ahir divendres a la seva casa de Long Beach, Califòrnia, després d’anys de patir Alzheimer, tal i com ha anunciat la seva dona, Kira Perov i recullen les agències d’informació.

Nascut al barri de Queens, a Nova Yok, Bill Viola es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Syracusa, un centre pioner en la utilització de nous mitjans d’expressió. La seva primera feina va ser com a tècnic de vídeo al Museu d’art d’Everson, a Syracuse. Entre 1974 i 1976 Viola va viure a Florència, a Itàlia, treballant com a director tècnic de l’estudi Art/Tapes/22, un centtre pioner de vídeo, on va conèixer videoartistes com Nam June Paik, Bruce Nauman, i Vito Acconci, entre d’altres.

Va fundar el grup Synapse i va ser assistent de Nam June Paik, qui va ser el seu mestre artístic. Confés admirador de la poesia de Rumi, la mística de Sant Joan de la Creu i la filosofia en general, la seva obra s’ha exposat al costat mateix de Miquel àngel a la Galeria de l’Academia de Florència i a la Royal Academy de Londres. Per ell, el gran Buonarroti, juntament amb Rafael Masacio, Durer o Masolino “eren els joves radicals del seu temps”; pintors que segles més tard als quals imitaria amb els seus vídeos.

L’art de Viola s’ocupa en gran part dels temes centrals del sentit i l’experiència humans –naixement, mort, amor, emocions...– tot barrejat amb l’espiritualitat dels antics humanistes. Sovint Viola fa servir tècniques de càmera ultra-lenta (ultra slow-motion), animant a l’espectador que s’impliqui amb la imatge i connecti profundament amb els significats d’aquesta, cosa que fa que la seva obra sigui acceptada i entesa fora dels circuits habituals de l’art contemporani.

Ha exposat als grans museus del món, inclosos els de Catalunya. Entre els molts reconeixements internacionals, l’any 2009 Viola va rebre el Premi Internacional Catalunya, que concedeix la Generalitat