Des de sempre, un dels anhels més grans de la humanitat és fer realitat els somnis. L’afició als còmics de Tintín pertany a l’univers de la fantasia, de la imaginació que pot ser motor de la realitat però que no és la realitat en la seva essència.

No? Hi ha moments que la força d’allò que és imaginari pren consistència tangible. Enric Reverté fa molts anys que fa realitat la seva passió pel món de Tintín. Primer creant a Barcelona la botiga Can Tonet, especialitzada en publicacions i objectes d’aquesta creació d’Hergé, i després assolint el càrrec de cònsol de Sildàvia a Barcelona. Pels que no estiguin avesats a les aventures de la colla del capità Haddock, hem de puntualitzar que Sildàvia és un país imaginari que apareix a l’àlbum El ceptre d’Ottokar. Es tracta d’una monarquia, més o menys a Centreeuropa, que representa els valors occidentals enfront la seva veïna Bordúria, país que evocava a l’època de la publicació de l’àlbum els estats d’influència soviètica.

Aquesta representació diplomàtica de Sildàvia no li ve del no-res, a Reverté. Existeix tota una xarxa de consolats sildaus a tot el món. Unes figures diplomàtiques que no són vistes amb bons ulls pels representants legals dels drets de l’obra d’Hergé i que han creat més d’una fricció diplomàtica entre les dues parts.

Reverté i el seu Consolat de Syldavia a Barcelonnie, nom oficial, té ara seu a la localitat de Calonge, i és en aquesta població de la Costa Brava on es van reunir diumenge diversos cònsols de Sildàvia per participar en la inauguració del mural de Tintín més gran realitzat en un espai privat, amb una superfície de prop de 50 metres quadrats.

La trobada tenia un altre objectiu: celebrar la festivitat de Sant Wladimir, el sant patró de Sildàvia, que se celebra el 15 de juliol, però com que enguany coincidia en dilluns es va traslladar al dissabte següent.

L’obra ha estat realitzada a la seu del consolat pel grafiter gironí Sergi Salas, que ha representat els personatges principals de la sèrie: Tintín, Milú, l’avantpassat del capità Haddock, el professor Tornassol, Dupont i Dupond i la Castafiore, més algun altre que ha aparegut en diversos àlbums de Tintín com ara Oliveira da Figueira, el venedor ambulant portuguès. El mural ha estat batejat com a Stockel català, en referència a un mural de característiques similars que es troba en una de les estacions de metro de Brussel·les, la ciutat tintinaire per excel·lència.

En la inauguració, hi van ser presents Joan Manuel Soldevilla, cònsol de Sildàvia a Figueres; Juan Manuel Manzano, cònsol a Extremadura; Bita Hashtroody, cònsol de l’Iran, establerta a Madrid, i Richard Reyes, cònsol de la localitat de la Bretanya francesa Saint-Nazaire. Reyes va ser nomenat Sildau de l’Any.

La trobada va reunir molts tintinaires, com ara Toni Costa, autor de l’històric Diccionari de Tintín, i els fills de Joaquim Ventalló, primer traductor al català de Tintín, Eulàlia i Joan Ventalló. En el refrigeri de la recepció no hi va faltar la coca sildava, elaborada pel mestre pastisser de Mataró i tintinaire Ramón Artigues.

La jornada va començar al matí amb un campionat de Tintinjoc. El savi tintinaire, un joc de preguntes similar al trivial en què va resultar guanyadora de manera abassegadora la parella formada per Jordi Duch, president de l’associació tintinaire 1001, i Albert Rossich, catedràtic emèrit de filologia catalana de la Universitat de Girona. El segon lloc va ser per al tàndem format per Miquel Puig i Josep Manuel Silva.

Com a centre consolar també es van expedir uns quants passaports sildaus en què se citen obligacions d’aquesta ciutadania que es resumeixen en ser respectuós amb les persones i les seves condicions i creences i, per extensió, amb tot el món animal i tota la natura. Una fantasia que caldria fer real.