albumlàndia
El mico de Salvat-Papasseit té ullals
Pere Martí Bertran, a més de narrador, poeta i crític literari, és un divulgador de literatura infantil i juvenil amb un recorregut molt llarg, constant i ben travat. Ara presenta l’àlbum Joan Salvat-Papasseit. Obra literària infantil, molt ben acompanyat per les il·lustracions sempre càlides i personals de Maria Espluga i editat per El Cep i la Nansa.
L’obra té format d’àlbum, amb tapa dura, però en el contingut mana més el text que la il·lustració, perquè Martí ofereix dos contes (Els nens de la meva escala i Dites d’infant) i dos poemes (Pantalons llargs! i Quan soc a casa) de Salvat-Papasseit publicats a la revista infantil La Mainada (1921-1923). A més, escrit per Pere Martí, podem llegir un interessant epíleg en què valora i contextualitza l’obra per a infants de Salvat-Papasseit i la revista en què va publicar. I, encara, hi afegeix un conte, també titulat Els nens de la meva escala i també publicat a La Mainada, que va signar Pere Pujol i que ha provocat més d’un malentès entre els estudiosos de l’obra de Salvat-Papasseit.
“Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) és un dels escriptors més populars del nostre país. La seva poesia per a adults ha estat, i és, publicada, musicada, teatralitzada i traduïda. L’obra per a infants, en canvi, és molt menys coneguda i les poques edicions que se n’han fet fins ara han estat parcials i sense tenir en compte com van ser publicades en vida del poeta”, llegim en la introducció. Ara, Pere Martí ha fixat definitivament l’obra literària infantil de Joan Salvat-Papasseit en una curosa i elegant edició.
Canviem de tema per presentar una iniciativa que neix d’una idea de l’equip de la llibreria cooperativa La Tribu, de Sant Andreu, amb el suport de l’editorial Pol·len. “Hem decidit emprendre el trajecte de concebre un llibre des del seu inici, per generar literatures en què ens reconeguem, que tenen lloc als nostres barris i a partir de les vivències de la gent que hi viu, en una ciutat mediterrània on el carrer és l’extensió de la casa, on el teixit social és clau per resoldre els problemes quotidians”, expliquen.
El primer àlbum de la col·lecció La Tribu Lectora és A la recerca del mico perdut, amb text d’Oriol Canosa i il·lustracions de Lali Miró. Està ambientat al Sant Andreu del 1943 i protagonitzat per una colla de nois i noies, molt lectors, que van a visitar uns companys i acaben buscant un mico, del pare, que viatja a Puerto Rico i porta un lloro a l’espatlla. Al llarg de la recerca, els autors passegen els lectors pels carrers de Sant Andreu. El text, tot i que té molt d’humor, dona pistes de la dura vida de la postguerra i de la societat de l’època. Es nota que la il·lustradora s’ha documentat per a moltes de les imatges, amb arquitectures reals de fons.
I, per tancar la secció, presentem la col·lecció que inicia una autora ben popular, Rocio Bonilla, traduïda a més de vint llengües i amb més de 300.000 lectors a tot el món. Es tracta de la sèrie Lucas Kent & Greta Rouge de novel·les molt il·lustrades (pel contingut podria ser un àlbum, però el format és de novel·la), protagonitzades per un nen molt normal i la seva millor amiga. El primer títol és El principi de tot plegat i l’ha publicat Animallibres dins la col·lecció Zebra.
La trama ens mostra una família normal, amb un pare i una mare normals que treballen en feines normals, i una germana petita amb qui Lucas es baralla amb absoluta normalitat. Però tot això canvia quan resulta que el rebesavi els ha deixat d’herència una gran mansió dalt d’un turó amb secrets familiars inclosos. Sembla que no són una família tan normal. Tot i que, qui ho diu, que tenir uns ullals esmolats és incompatible amb el fet de ser normal? Amb aquesta premissa, Bonilla ofereix una història amb aventures ben trenades i les seves entranyables il·lustracions plenes de detalls, com les habituals referències a Star Wars.