Una empenta al patrimoni de Calella
La ciutat treballa en dos projectes d’obres de l’arquitecte i urbanista noucentista Jeroni Martorell
Es vol reconvertir en centre cívic el mercat municipal i es restaurarà la balustrada del passeig marítim
Convertir l’antiga biblioteca en un centre d’estudis del personatge, un repte pendent de trobar subvenció
Coincideixen en el temps dues actuacions a Calella que afecten obres de l’arquitecte, urbanista i conservador del patrimoni monumental Jeroni Martorell (Barcelona, 1877-1951). Martorell, artífex de nombroses edificacions a la ciutat, a la qual el lligaven llaços familiars, va exercir com a arquitecte municipal prop de quaranta anys (1913-1951) i la seva empremta professional es pot trobar arreu del municipi, on també destaquen l’antiga biblioteca Costa i Fornaguera, l’Escorxador, el disseny del parc Dalmau i diferents habitatges senyorials privats. De fet, des del consistori calellenc fa pocs anys es va promoure la declaració de bé cultural d’interès local (BCIL) de tota l’obra pública de Martorell que encara no havia estat preservada ni protegida.
En el cas del mercat municipal (1927), la funció per a la qual va ser concebut l’edifici ha anat perdent presència i fa anys en aquest espai només hi ha dues parades de productes frescos. El mercat setmanal que es munta cada dissabte a l’aparcament del davant tampoc ha beneficiat l’activitat. En tot cas, l’optimització de l’edifici ha estat una de les propostes estrella de diferents formacions polítiques en diversos programes electorals. Junts, que encapçala el govern format també pel PSC, ja en va fer bandera el maig del 2023 i ara tira endavant la proposta de convertir el mercat en un centre cívic. “Volíem un centre cívic a peu pla, en ple centre, ben connectat i el mercat municipal té unes possibilitats enormes”, assenyala l’alcalde de Calella, Marc Buch, que afegeix que l’alçària actual permet afegir una nova planta. “Primer vam fer un pla funcional que ens va permetre establir els paràmetres tècnics de la idea que teníem al cap. Perquè volem un equipament que ha de ser funcional i innovador, al mateix temps que compleixi amb els criteris de sostenibilitat i d’eficiència energètica”, precisa l’alcalde, que recorda que actualment ja s’ha fet la tria de quatre propostes del concurs d’idees que es va convocar al juliol. “Els autors dels treballs seleccionats ara tenen un període per acabar de definir les seves propostes. No sabem el nom dels participants perquè s’han presentat sota pseudònim per garantir en tot moment que res condicionarà la tria del millor projecte”, comenta. L’objectiu, si es compleixen els terminis previstos, és començar les obres el juny-juliol del 2025. La reconversió del mercat en centre cívic tanca definitivament la idea que aquest equipament fos a la casa de Can Saula del carrer Església, que va ser adquirida pel consistori amb aquesta intenció. “Can Saula no reunia les condicions necessàries i treballem amb la idea de traslladar-hi la pinacoteca municipal, que ara es troba al primer pis de l’antic ajuntament, per deixar lliure l’espai i habilitar-lo com a sala de plens, que ens ha quedat petita”, aclareix Buch.
Restaurar amb fons europeus
Una de les icones paisatgístiques de Calella és el seu passeig marítim, la part antiga del qual és batejada amb el nom de qui va ser alcalde, Manuel Puigvert. La balustrada, amb elements de caràcter neoclàssic, i les escales que el perfilen són també obra de Jeroni Martorell i en els més de cent anys d’història fins ara no s’havia fet una actuació de restauració tan completa. De fet, és possible gràcies al fet d’haver inclòs el projecte en la proposta guanyadora dels fons europeus Next Generation que va obtenir un total de cinc milions d’euros per impulsar la sostenibilitat turística del municipi. “Des de l’anterior govern ja s’havien fet les primeres actuacions formant els treballadors de la brigada sobre com actuar amb els elements de la balustrada i ja es va encarregar un primer projecte. Ara l’hem actualitzat, hi destinem prop de 272.000 euros i volem adjudicar-lo abans que acabi l’any”, precisa l’alcalde de Calella. El projecte ha anat a càrrec del restaurador José Morillo, que el 2019 ja es va encarregar de recompondre unes peces de la balustrada que havien quedat malmeses per un temporal.
Malgrat un llegat local i nacional digne d’admirar, la figura de Jeroni Martorell no ha tingut la projecció esperada, segons expliquen des de l’Associació Amics del Patrimoni de Calella. Un dels seus membres, Xavier Gamell, defensa que la millor manera de retre-li homenatge seria creant un centre d’estudis del personatge. La ubicació perfecta, diu Gamell, seria l’antiga biblioteca Costa i Fornaguera, que s’ha mantingut en desús des que va ser substituïda per l’equipament de la plaça de l’Ajuntament. “Vam fer nostra la idea de la doctora en història de l’art i gran coneixedora de Jeroni Martorell Raquel Lacuesta, que va venir a fer una conferència el 2022 i ens va fer obrir els ulls”, assenyala, convençut del suport econòmic que s’obtindria de la Diputació de Barcelona per tirar endavant l’obra. “Cal recordar que va ser arquitecte en cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació entre el 1915 i el 1951 i va organitzar el fons documental patrimoni d’aquesta administració”, precisa Gamell, que insisteix que Calella té “un deure evident amb una figura que ha estat clau en la seva construcció com a ciutat”.
Des de l’Ajuntament, Marc Buch assegura que ja hi ha un expedient obert en aquest sentit i que s’està en espera de trobar els recursos necessaris per poder-lo dur a terme. “El nostre compromís com a govern amb el llegat de Jeroni Martorell és indiscutible”, manté l’alcalde.