Evocacions d’infàncies que queden lluny

“També en castellà”, diu el material promocional del còmic Li dèiem Bebeto (Norma Editorial) de Javi Rey. Un detall anecdòtic però que parla bé d’una certa normalitat en la novel·la gràfica a Catalunya. Fins ara, la informació que es facilitava era “també en català”, que solia sonar a singularitat editorial.

Però passem a la matèria de l’obra. Li dèiem Bebeto s’inscriu en el grup d’obres que versen sobre les evocacions infantils i juvenils dels autors. Novel·les gràfiques que, si bé poden ser argumentalment fictícies, sí que respirem l’autenticitat vital d’un temps passat. “Es tracta d’una ficció en un context molt personal”, explica Rey. Una línia que ha donat grans obres, com ara el Sangre de barrio de Jaime Martín, que evocava els barris de l’Hospitalet de Llobregat.

En aquest cas, Rey ens porta a una comarca veïna: el Baix Llobregat, concretament a la població a què al llibre s’atribueix el nom de Sant Pere, però que autènticament és Gavà. Un Gavà que des d’aquells dies d’infància ha canviat força. “Una població que havia viscut allunyada del mar i veia Barcelona com un espai llunyà per descobrir”, explica Rey, que tot i aquest marc referencial va néixer a Brussel·les el 1982. “Els meus avis materns i paterns van ser emigrants a Bèlgica, on van tenir fills. Els meus pares es van conèixer allà, on jo vaig néixer.”

Li dèiem Bebeto és una història tendra i dura alhora. Pèrdues a destemps de persones estimades, malaltia mental, discriminació, soledat, primers amors i primeres decepcions. En definitiva, nois i noies que es fan grans, però que descobreixen que la vida no és justa, com és el cas de Bebeto, el protagonista que dona nom a l’àlbum i que sembla voler aturar el temps per impedir el seu pas al món adult. És força interessant la galeria de personatges que apareixen en l’obra i que, segons Rey, “s’intenta que no siguin ni bons ni dolents del tot”.

L’àlbum d’aquest autor, format a l’escola Joso i triat com a autor revelació del Saló del Còmic de Barcelona del 2017, s’inscriu dins d’una poètica autobiogràfica molt habitual del mercat francobelga i que sovint, i de manera paradoxal, té autoria catalana. Els autors catalans són cada cop més preuats per les editorials del mercat francès i belga, que ofereixen millors condicions econòmiques que les del país. Això fa que les editorials de casa nostra hagin de comprar a l’estranger els drets de publicació d’autors propis.