Jordi Francolí

Cantautor

«No havia musicat mai poemes»

El cantautor espluguí Jordi Francolí ha editat un treball discogràfic en què posa música a l'obra de mossèn Ramon Muntanyola

Des­til·la tran­quil·litat. Jordi Fran­cesch estu­dia, tre­ba­lla i viu a Man­resa, però vol tor­nar a l'Espluga, on diu que s'ins­pira més per com­pon­dre. Com que al Bages li diuen el Fran­colí, va deci­dir apro­piar-se'l com a nom artístic perquè a la vegada li per­met ubi­car-se al lloc on ha nas­cut. Diu­menge pre­sen­tarà Sense pressa a l'església Vella (19.00 h). Ha musi­cat poe­mes de mossèn Ramon Mun­ta­nyola.

– El tre­ball es diu Sense pressa, per què?
– «Com el seu nom indica, la música està feta amb molta calma, he tar­dat un any sen­cer a fer tot això, i quan he tin­gut 10 poe­sies com­pos­tes i musi­ca­des ha sigut quan he anat a gra­var-ho. M'he fet un estudi a casa, sóc auto­di­dacte.»
– I com li va venir la idea de fer aquest pro­jecte?
– «Va ser pas­se­jant per l'Espluga que vaig veure una placa de Ramon Mun­ta­nyola amb un poema ano­me­nat La meva vila i va ser en lle­gir-lo que em va agra­dar i vaig pen­sar que, ja que em dedico a la música, podia fer-li un home­natge.»
– De què par­len els poe­mes?
– «Són bas­tant des­crip­tius. Nor­mal­ment els mos­sens s'ins­pi­ra­ven en la natu­ra­lesa, però ho feien d'una manera molt romàntica, i a mi el que em va agra­dar va ser això, el fet de des­criure llocs que conec.»
– No conei­xia l'obra de mossèn Ramon Mun­ta­nyola?
– «Sí que el conei­xia, perquè era el mossèn del poble, però no me n'havia arri­bat mai res. Sóc molt jove i pot­ser ho havíem donat a l'escola, com també Josep Vall­verdú, però quan ets petit t'interessa mínima­ment.»
– El disc, doncs, vol ser un home­natge a la seva figura?
– «Sí, en el moment en què em comen­cen a agra­dar les poe­sies veig que té una obra que hau­ria de ser cone­guda almenys aquí, com a patri­moni cul­tu­ral. Vaig pen­sar que si musi­cava els poe­mes segu­ra­ment se'n sen­ti­ria a par­lar. La música és una manera de divul­gar la poe­sia. Ara penso que tota la que m'agrada, com la de Sal­vat Papas­seit o Ausiàs Marc, l'he escol­tat a través de can­tau­tors com ara Ser­rat o Rai­mon.»
– I es pot dir que els hagi pres com a refe­rents?
– «No. M'agra­den molt, escolto molta música, perquè per això és la meva passió, però no els he pres com a refe­rent. El que passa és que la música que has escol­tat t'influ­en­cia a l'hora de crear, invo­luntària­ment.»
– De totes mane­res, no és gaire nor­mal que a una per­sona tan jove li interessi la poe­sia...
– «No és gens nor­mal, però de fet, em sem­bla que va lli­gat a la meva manera de ser. M'agrada el camp, i quan puc m'encar­rego d'una petita part de terra que tenia el meu avi. També estic recons­truint una bar­raca de pedra seca, coses que avui en dia ningú fa, que no estan ni de moda o coses que s'han per­dut.»
– Però, què hi podem escol­tar al nou tre­ball?
– «He musi­cat deu poe­sies de Ramon Mun­ta­nyola i una de Josep Vall­verdú. He inten­tat fer ser­vir ins­tru­ments acústics perquè és un tre­ball molt ter­re­nal. Aquest any pas­sat he estat al cor jove del Liceu. Vam fer bona amis­tat amb uns com­panys, cosa impor­tant a l'hora de tocar junts perquè es nota. Par­tint d'aquí, vaig aga­far una flauta tra­ves­sera, Borja Moll i Anna­bel Vila­llonga, que toca gui­tarra clàssica, i després l'Oriol Tomàs, que és el vio­li­nista. També hi ha col·labo­rat el direc­tor de l'escola de música de l'Espluga, Josep Colomé.»
– Quins poe­mes ha triat i per què?
– «He triat els poe­mes que m'han transmès o fet ima­gi­nar, que m'han trans­por­tat cap a la música. És molt curiós perquè, a més, no havia musi­cat mai poe­mes, és la pri­mera vegada que ho faig. A través de la lec­tura m'ins­piro i hi havia poe­mes que ja em por­ta­ven a un ritme, a una música.»
– I què vol trans­me­tre?
– «Són els llocs, la màgia dels petits pobles que malau­ra­da­ment els que hi viuen o hi vivim a vega­des no la per­ce­ben. A vega­des tro­bes gent que se li fa petit. Els Omells de Na Gaià per exem­ple, és un lloc on regna el silenci.»
– I demà pas­sat pre­senta el disc a casa seva...
– «Ara fem la pre­sen­tació i espe­rem que surti més feina. M'agra­da­ria que a Cam­brils, Salou o Gui­merà se'n fes­sin ressò, perquè són llocs on Ramon Mun­ta­nyola va influir, com també als Omells de Na Gaià o la Selva del Camp. Mun­ta­nyola era una mica agi­ta­dor cul­tu­ral, s'esti­mava molt la llen­gua cata­lana i la inten­tava trans­me­tre.»
– Està tre­ba­llant en altres pro­jec­tes?
– «Ara estic pen­sant ja en el ter­cer CD, ja tinc la mei­tat de les cançons fetes. Aquest any ha sigut molt pro­duc­tiu, la veri­tat. L'estil no variarà molt, però sí que hi haurà punts més per­so­nals que no he pogut posar en un home­natge.»
– I del tre­ball que acaba d'edi­tar, n'hi haurà una segona part?
– «En el ter­cer tre­ball, alguna cosa hi haurà. Saps què passa? Tan­car un tre­ball així costa, han que­dat 2 o 3 poe­sies que al final no les hi he pogut incloure. Amb una mica més de temps podrem escol­tar-ho.»
– Per fer el disc, has rebut suport?
– «A l'hora d'edi­tar-ho, de fer les còpies, he dema­nat sub­ven­ci­ons al Museu de la Vida Rural, a la Fun­dació Lluís Caru­lla i a l'Ajun­ta­ment, que hi han col·labo­rat econòmica­ment.»