La mare, estrella de la funció
Paco León sorprèn a Màlaga amb ‘Carmina o revienta', un retrat familiar inclassificable entre ficció i documental
“És una mare coratge, però a Alemanya o a Filipines en trobaríem de semblants”
Pedro Almodóvar acostumava a fer sortir la seva mare a les pel·lícules, i Paco León el cita com un dels referents de la seva òpera prima, Carmina o revienta. Però la pel·lícula que l'actor sevillà va presentar ahir al Festival de Màlaga és una obra diferent, sorprenent, inclassificable, que té ben poc a veure amb referents. Una barreja de documental i ficció que té la seva mare Carmina Barrios com a protagonista absoluta de la funció, i la seva germana, María León, en un paper també important.
“És un retrat de la meva mare, fet bàsicament a partir d'històries que coneixia de feia temps, i em semblava que podia interessar la gent”, va explicar l'actor, al costat de totes dues, en una sala de premsa plena a vessar. “Inicialment, volia rodar la història amb actors, però vaig pensar que aquesta història l'havia de fer ella, i buscar l'autenticitat, fer un retrat humà i social barrejant la família i els actors.”
Així, Carmina Barrios parla directament a la càmera, amb la frescor, simpatia i expressivitat que els tòpics atribueixen als andalusos, i va desgranant facetes de la seva personalitat i moments de la seva vida que ella mateixa, la filla i altres familiars i actors representen: com uns ionquis que li van robar el cotxe atrotinat i ella mateixa els va fer fugir; una comunió amb cant i ball flamenc inclosos; l'enfrontament amb un cobrador del frac; converses amb la filla...
“Sé que he sortit dels cànons d'aquest tipus de pel·lícula, és molt diferent, i espero refrescar el panorama espanyol”, va dir l'actor de la sèrie Aída, i de pel·lícules com ara Sexykiller i Dieta mediterránea. L'accent andalús de Carmina i de la resta d'actors dificulta la comprensió: els malaguenys van riure més que els altres a la projecció de premsa, i més d'un periodista hauria agraït subtítols. Malgrat l'accent i els tòpics que hi apareixen, Paco León insisteix que no ha volgut parlar de la mare andalusa: “És una superheroïna, una mare coratge, però crec que a Alemanya, a Colòmbia o a Filipines en trobaríem de semblants; dones capaces d'aguantar el pes de la família. Quan un personatge es descriu en la seva particularitat, esdevé universal.” També precisa que no volia retratar la mare “com a fill sinó amb una mirada sueca, amb absoluta estranyesa; no volia retratar la realitat andalusa des de dins”.
Ficció al Sàhara
El contundent i original retrat de Paco León va compartir jornada a concurs amb Wilaya, pel·lícula rodada íntegrament en un campament de refugiats saharià. Una senzilla i bella història sobre dues germanes que es retroben: una viu a Espanya des dels deu anys i torna al costat de la germana arran de la mort de la seva mare. Plena de bones intencions, la pel·lícula ens mostra, a través de la dona que torna al seu poble, els costums i forma de vida d'una societat expulsada de la seva terra, instal·lada des de fa dècades en la provisionalitat dels campaments, però que conserva l'esperança i la dignitat. El film s'ha fet amb finançament i equip tècnic espanyols i actors saharians.
