cultura

Crítica

Lezhneva, una veu excepcional

No era fàcil tancar l'excel·lent cicle de concerts d'aquest any amb la mateixa qualitat que havia arribat amb pianistes com Achucarro o Colom, orquestres com El Jardín Armónico, solistes com la Mullova o el contratenor Guillon, o quartets com el Zemlinsky i el Manderling. Impossible citar-los tots. Tanmateix, era difícil pensar que una joveníssima soprano russa com és Julia Lezhneva els donaria la sorpresa de posseir, a més d'una veu de soprano de qualitat excel·lent –amb un cert timbre de contralt en el registre baix que la feia més bella encara–, una tècnica perfecta juntament amb una potència poc corrent abans d'arribar a la trentena. En la veu humana, aquell instrument meravellós quan es tenen les qualitats excepcionals, no sol ser gens corrent posseir totes les qualitats unides: extensió, timbre, perfecció tècnica i sentit interpretatiu excel·lent.

És normal que els cantants s'especialitzin, bé en la música de càmera o en el teatre, concretament l'òpera. Amb tot, en el cas de Julia Lezhneva, no crec que hi hagi cap dubte que, a més de ser una notable liederista, pot arribar a un lloc de qualitat en l'òpera, si no ho ha fet ja. S'ha de tenir en compte que l'especialització en el terreny del teatre (concretament l'òpera) sol excloure, si no és en casos excepcionals, la possibilitat d'entrar feliçment en la lírica tan complexa dels lieder. Són raríssims els casos en què un cantant d'òpera arriba a l'èxit en els escenaris com a liederista. Fenòmens com el del baríton Fischer-Dieskau són quasi únics entre els cantants masculins, o Elisabeth Schwarzkopf i Christa Ludwig i alguna altra que no citarem ara, entre les femenines. El terreny dels lieder és complex i els cantants que hi estan especialitzats, gens corrents. És veritat que són innombrables els cantants que s'hi dediquen, però són escassos els que aconsegueixen destacar a l'altura dels citats.

Tanmateix, tornant al concert, Julia Lezhneva posseeix aquell do de què parlàvem, com va demostrar en interpretar Schumann, autor difícil que crec que una part del públic va comprendre escassament, atesa la complexitat de les seves harmonies, el seu tractament pianístic, per sobre del líric, la contínua modulació harmònica i la bellesa tràgica que les acompanya. No comentarem la perfecció amb la qual va exercitar el bel canto de Rossini o els complicats melismes del barroc amb què, com a agraïment als aplaudiments del públic, ens va premiar al final del concert, incloent-hi sobretot obres amb nombrosos adornaments extramusicals que van ser corrents en l'òpera italiana per a lluïment dels dots del cantant.

Julia Lezhneva
Piano: Michael Antonenko
Dijous 23 d'agost, a l'església de Sant Genís, dins el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Música

Dudamel, London Symphony Orchestra, Suzuki i Midori, grans noms del BCN Classics

Barcelona
Cultura

Els fons patrimonial de la família Bofarull-Vilar, a l’arxiu municipal de Reus

Reus
Castelló d’empúries

Un concert inèdit de Marco Mezquida a la basílica obrirà el quart Istiu

castelló d’empúries
Literatura

Més participants als Premis Recull de Blanes, amb 117 obres

Blanes
MÚSICA

Els Amics de les Arts: “És un error creure que guanyaràs públic nou amb cada disc”

BARCELONA
LITERATURA

Una fornada de contes abundant

Barcelona
TEATRE

L’Akadèmia destapa la hipocresia, des de la comèdia

BARCELONA
fotografia

Mor als 92 anys el gran fotògraf català Ramon Masats

barcelona
música

Coloma Bertran: “Ara m’avorreix tocar amb partitures”

girona