Pulpopop, més madurs a ‘La batalla dels dubtes'

“A La bata­lla dels dub­tes Pul­po­pop ja no són els ado­les­cents de la cançó irònica de la figa i ni fan pop tocat del bolet com se'ls havia des­crit. A La bata­lla dels dub­tes Pul­po­pop no és cap broma, Pul­po­pop és ja un grup madur que demana res­pecte.” Així es pre­senta al full pro­mo­ci­o­nal el ter­cer disc del grup gironí Pul­po­pop, La bata­lla dels dub­tes, que Disc­medi publi­carà el 12 d'abril, coin­ci­dint amb l'estrena del vide­o­clip del pri­mer sin­gle, Tres des­mais, i amb la pre­sen­tació ofi­cial del disc, dins del fes­ti­val Stre­nes, en un con­cert que el mateix dia tindrà lloc a la sala Tour­mix de Girona. El disc s'ha pogut gra­var en part gràcies a les apor­ta­ci­ons de 150 petits mece­nes, a través del web Verkami.

“La nos­tra és una pro­posta d'extrems, que pot agra­dar o no, però cre­iem real­ment que en aquest disc hem arri­bat a la nos­tra madu­resa. Hem anat a bus­car l'essència de la música, de les cançons, perquè par­lin per elles matei­xes. I, com va dir Eskor­buto, som els matei­xos que quan vam començar. Per això aquest disc, plan­te­jat com una uni­tat amb plan­te­ja­ment, nus i desen­llaç, acaba amb una de les nos­tres pri­me­res cançons, que inter­pre­tem només a duo”, afirma Edgar Mas­segú (veu, piano, per­cus­si­ons, etc.), coau­tor i copro­duc­tor amb Pau Boïgues (gui­tar­res i cors) de les 12 cançons del nou disc. L'última cançó a la qual fa referència és Sean Levitt, un tema ante­rior al seu pri­mer disc, Cuit! –de fet, ja apa­rei­xia en el recull de temes pre­vis Pre­cuit!–, dedi­cat a aquest excel·lent gui­tar­rista nord-ame­ricà mort ara fa uns anys i també, simbòlica­ment, a tots els grans músics que al llarg de la història no han tin­gut tot el reco­nei­xe­ment que merei­xien.

Després d'haver tre­ba­llat amb Miqui Puig, que va ser el pro­duc­tor del seu pri­mer disc, ara Boïgues i Mas­se­gur han deci­dit assu­mir direc­ta­ment la pro­ducció del nou disc, durant una llarga ges­tació de sis mesos que ha inclòs tots els detalls, des de la gra­vació als estu­dis Music Lan d'Avi­nyo­net de Puig­ventós fins a la por­tada i el lli­bret del CD, plan­te­jat com un petit poe­mari, per subrat­llar la importància que les lle­tres tenen per al grup. A la por­tada del disc apa­reix una obra del pin­tor celle­renc Xevi Vilaró, que des de Mèxic està por­tant a terme una des­ta­cada tra­jectòria inter­na­ci­o­nal, i ja havia fet por­ta­des per a Aqui­tamxé i Mazoni. El con­tacte amb Vilaró es va fer a través d'una fan mexi­cana de Pul­po­pop, Lis­sete Ran­gel, i final­ment apa­rei­xen al lli­bret del disc tres pin­tu­res de les White series de Vilaró –tres, com els Tres des­mais–, que són metàfores de l'espe­rança.

En un moment en què la crisi obliga molts grups a reduir les seves for­ma­ci­ons, Pul­po­pop manté intac­tes els seus vuit ten­ta­cles: a més del binomi bàsic, també hi par­ti­ci­pen Manel Fortià (baix), Marc Bódalo (bate­ria), Moisès Hidalgo (trombó i tuba), Xavi Pendón (saxo tenor i efec­tes sonors) i Raül Gallego (trom­peta), més el recent­ment incor­po­rat Raül Marc Por­tell (piano i teclats). En el disc també hi col·labora el Quar­tet Gerió, una for­mació giro­nina de corda que ha fet “una feina excel·lent” i que ja fa somiar al grup un “Pul­po­pop clàssic”, que algun dia ofe­rirà con­certs amb cor­des i piano de cua.

En la gira que començarà el dia 12 a Girona, l'octet inter­pre­tarà pri­mer la majo­ria de les cançons del nou disc, tal com hi apa­rei­xen orde­na­des, i després faran una immersió en el seu reper­tori ante­rior.