Bonet amb vent i aigua

Ja retirat Lluís Llach i amb Joan Manuel Serrat abocat preferentment a la producció en castellà, Raimon i Maria del Mar Bonet són ara mateix els dos cantants en llengua catalana més populars que es poden veure en un escenari. Raimon va protagonitzar un recital magnífic, de gairebé dues hores, la setmana passada a Cap Roig, on va cantar trenta-dues peces. La impressió que se'n va endur el públic és que encara li va sobrar energia. Bonet, set anys més jove que Raimon, va interpretar dinou composicions en el concert que va oferir dijous al 38.2 Festival Internacional de Música de Cadaqués. Va cantar poc més d'una hora i el concert es va fer llarg. Les explicacions prèvies a les cançons, insulses i sense coherència discursiva, encara van alentir més el ritme de l'espectacle, poc travat. Només als bisos el públic va respondre amb un cert entusiasme, atret per dues revisions, que, per contrast, van aportar una mica de color: la de Des de Mallorca a l'Alguer i la de Jota marinera.

A s'Olivar de sa Conca, acompanyada d'un quintet molt professional, Bonet va concentrar-se en un repertori intimista, basat en el seu últim disc, Terra secreta, i va evitar d'incloure al programa cançons prou conegudes de la seva trajectòria. «Em sap greu que s'hagi dit que no he cantat mai a Cadaqués perquè no és veritat. Ja hi havia cantat en una altra ocasió», va lamentar Bonet per començar, en referència al comentari amb què la direcció del festival va introduir l'actuació. Mal inici per a una nit sense gaire sintonia entre l'audiència i la cantant, que va dedicar una peça a Oriol Regàs, present a l'acte. «No és aquesta la Bonet que jo recordava i que tant m'havia agradat», apuntaven alguns espectadors a la sortida, mentre el Quintet Lisboa els animava amb música de Nino Rota com no els havien animat les cançons de vent i aigua de l'artista mallorquina.