Recuperen les prediccions històriques de Deulofeu

Ale­xan­dre Deu­lo­feu (l'Armen­tera, 1903-Figue­res, 1978) era far­macèutic de pro­fessió, però les esto­nes que no des­pat­xava xarops rere el tau­lell exer­cia de filòsof de la història, científic, matemàtic, químic, artista, músic i repu­blicà, segons l'aco­lo­rit aigua­bar­reig d'interes­sos amb què el va retra­tar Josep M. Bor­das. Una de les seves teo­ries més feno­me­nals, en la qual va tre­ba­llar inten­sa­ment durant els anys d'exili i fins a la seva mort, girava al vol­tant de la con­cepció cíclica de les civi­lit­za­ci­ons, una “matemàtica de la història” per la qual cap cul­tura no sobre­viu més de 5.100 anys, divi­dits, com els orga­nis­mes vius, en tres períodes de 1.700 anys cada un que cor­res­po­nen al crei­xe­ment, la ple­ni­tud i la decadència. Els impe­ris, segons les seves esti­ma­ci­ons, tenien al seu torn una vigència mit­jana de 550 anys, càlculs dels quals va extreure algu­nes pre­dic­ci­ons en el seu moment con­si­de­ra­des fabu­lo­ses, com ara la cai­guda del mur de Berlín, la fi del comu­nisme, l'hege­mo­nia d'Ale­ma­nya a Europa o l'expansió mun­dial de la Xina.

Els seus lec­tors més devots el tenen per una mena de Nos­tra­da­mus empor­danès, encara que ame­naci d'aixa­far la gui­tarra als sobi­ra­nis­tes més impa­ci­ents: segons la seva pro­fe­cia, l'imperi espa­nyol no arri­barà al col·lapse fins al 2029 i, per tant, abans d'aquesta data és impro­ba­ble la inde­pendència de Cata­lu­nya. Deu­lo­feu va desen­vo­lu­par les seves tesis en una obra monu­men­tal de nou volums, però Juli Gutiérrez, nét de l'eru­dit i estudiós apas­si­o­nat del seu lle­gat, ha cre­gut oportú pre­sen­tar una edició més mane­ja­ble que ha acon­se­guit finançar a través del micro­me­ce­natge i la com­pli­ci­tat de l'edi­to­rial Lapislàtzuli. La matemàtica de la història, amb pròleg de l'escrip­tora i peri­o­dista Patrícia Gabancho, que va trac­tar per­so­nal­ment Deu­lo­feu, es pre­senta avui (19 h) al Museu del Joguet de Figue­res, amb Juli Gutiérrez i Narcís Oli­ve­res Ter­ra­des, doc­tor en dret, exse­na­dor i excon­se­ller.