El llibre de Jonasson, que narra les peripècies d'una noia superdotada dels suburbis de Soweto, la Nombeko (que ahir va signar llibres en representació de l'autor), és el llibre de ficció més venut en català del Sant Jordi 2014, però també està en el segon lloc de la llista de llibres de ficció en castellà. L'editorial La Campana encadena tres anys al capdamunt del rànquing de Sant Jordi amb L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra el 2012 i Victus, d'Albert Sánchez Piñol, l'any passat. En l'apartat de no-ficció, La frontera invisible, de l'atleta Killian Jornet, és el llibre més venut.

En la primera valoració d'urgència de la jornada, marcada pel bon temps i el fet que fos un dia laborable –la qual cosa no va impedir que riuades de gent es llancessin al carrer–, la percepció dels llibreters, pel que fa al volum de vendes, va ser molt positiva. El president del gremi, Antoni Daura, estimava que la xifra de vendes s'acostarà als 18,4 milions d'euros de facturació, la mateixa que l'any passat. A més, continua la tendència a l'augment de vendes de llibres en català i, en català també, es consolida el gènere de moda dels últims dos o tres anys: els llibres sobre el procés sobiranista, sobre el Tricentenari i la consulta del 9 de novembre.

Tornant a la llista –elaborada a partir de les dades recopilades fins a les cinc de la tarda i en els dies previs a la festa–, Desig de xocolata, de Care Santos, l'últim premi de novel·la Ramon Llull, és el segon llibre més venut de la llista de ficció en català. Hi segueixen, en aquest ordre, L'altra, de Marta Rojals; Eufòria, de Xavier Bosch, i El primer heroi, de Martí Gironell. Marta Rojals es pot dir que va ser la gran absent, ja que, seguint en la seva línia de defugir tot contacte directe amb públic i mitjans, va decidir –si més no, això és el que va comunicar a aquest diari el dia abans– passar el dia a l'Ikea. Ha de renovar el seu despatx.

En l'apartat de llibres de no-ficció, a banda del llibre de Kilian Jornet, els més venuts en català han estat Si Beethoven pogués escoltar-me, de Ramon Gener, presentador del programa televisiu d'Òpera en texans; Cuina amb Joan Roca, de Joan Roca; Com ser un bon català, de Quim Morales; i 9N 2014, de Jaume Barberà.

Efecte García Márquez

La mort de Gabriel García Márquez dijous ha tingut, tal com s'esperava, un efecte clar en les vendes de llibres de fons durant la diada de Sant Jordi d'ahir. Els llibres de l'autor colombià van tenir una gran demanda i, encara que no consten entre els cinc més venuts de la llista proporcionada pel gremi, en algunes llibreries es van esgotar els volums de l'escriptor desaparegut.

Però la triomfadora absoluta dels llibres de ficció en castellà va ser l'última novel·la d'Almudena Grandes, Las tres bodas de Manolita,que treia fum signant llibres, seguida de la novel·la de Jonas Jonasson. Una gran deixeble de García Márquez, Isabel Allende, ha quedat tercera en el rànquing amb la seva última obra, El juego de Ripper. El periodista Víctor Amela, amb la seva segona novel·la, Amor contra Roma, és l'autor del quart llibre de ficció més venut, i Dispara, yo ya estoy muerto, de Julia Navarro, és el cinquè.

La polèmica sobre el 23-F que ha provocat el llibre de la periodista Pilar Urbano, La gran desmemoria, segur que ha influït en la demanda del públic. L'assaig d'Urbano és el més venut de la llista de no-ficció en castellà, en què també destaca la nostàlgia de Yo fui a EGB, de Javier Ikaz i Jorge Díaz, i el llibre de textos inèdits de Pepe Rubianes Después de despedirme.