cultura

Teatre per Nadal: il·lusió i diversió

La cartellera s'amplia a un públic molt divers durant aquestes setmanes

Dei Furbi i Aracaladanza són companyies de treball personal que tornen per Nadal
‘El petit príncep', al Barts, i ‘El príncep feliç', al TNC, desperten emocions a grans i petits

Àngel Llàcer no amaga un somriure d'orella a orella quan saluda agraït en les funcions d'El petit príncep. Els ulls de Julio Manrique brillen quan parla de la màgia del Nadal que evoca el Santa nit que ha escrit Cristina Genebat i que ell codirigeix amb Xavier Ricart. Enric Blasi apel·la al dolor i celebra que als nens també els pugui colpir El príncep feliç que interpreta amb els seus companys de La Baldufa al TNC aquest Nadal. La cartellera demana espectacles que atreguin un sector de públic molt ampli: des del nét fins a la tieta. Ingredients com l'emoció i, sobretot, l'humor són indispensables perquè els espectadors –sovint és el seu bateig o la seva cita anual amb la platea– s'identifiquin amb la història de l'escenari. Vet aquí una llista dels espectacles més atractius que es podran veure en aquestes dates.

És el moment dels espectacles de gran format. Mar i cel i Polònia, el musical, així com Sister act, La ratonera i La extraña pareja seran els més sol·licitats. Però també tenen interès, ja per a públics més específics, Prendre partit, amb voluntat de generar controvèrsia sobre la relació entre l'art i la política, i En el estanque dorado (amb Héctor Alterio i Lola Herrera), una història tendra d'amor durant la vellesa, al Romea. També cal parar atenció al Terra baixa que ha dissenyat Pau Miró amb Lluís Homar. Ell, tot sol, és Terra baixa, ja que interpreta els quatre personatges protagonistes sense necessitat de veu de falset, amb una organicitat sublim.

En l'àmbit de la comèdia, destaca APM show, en què Peyu acompanya l'Homo APM i integren els espectadors en els gags més sonats del programa. També al Club Capitol, Toni Moog presenta el seu monòleg amb gorro de Pare Noel. Toni Albà i Fermí Fernàndez traslladen Histèria sagrada (una història en què s'intenta esbrinar qui ha robat el nen Jesús d'un pessebre, diuen) al Jove Teatre Regina. Al Versus, es decanten per una ficció còmica. Rafael Casanova ha de conviure amb un mosso d'esquadra que potser justeja una mica en història. Robert Gobern i Joan Valentí signen aquesta comèdia, amb el subtítol La comèdia que Artur Mas i Oriol Junqueras haurien de veure (junts) si volem que el país avanci. Artur Mas, de fet, ja ha anat a veure Polònia, el musical. Una peça que també remet a la història i al Tricentenari, Fang i setge, es va estrenar dissabte a Olesa de Montserrat i preveu onze funcions més fins a l'11 de gener (vegeu crònica a l'altra pàgina). Es tracta d'un musical ambiciós: 100 actors a escena per desenvolupar una trama escrita per Marc Rosich, amb Salvador Brotons com a compositor de la partitura, amb Josep Pedrals de lletrista i amb Joan Font de director d'escena. La peça té un nucli d'actors professionals com ara Aina Agustí, Lloll Bertran, Ferran Frauca, Oriol Genís, Albert Gràcia, Jordi Llordella, Pep Molina, Quimet Pla, Marc Pujol, Xavier Ribera-Vall i Aina Sánchez.

A mig camí entre el mim i la lírica, hi ha la proposta de Dei Furbi. Després del seu reeixit Variacions Dei Furbi, ara presenten a La Seca Trilogia Mozart, en què encadenen les tres peces del llibretista Da Ponte amb l'enigma d'un element que recorda unes grans faldilles a escena (un mirinyac). De gran vistositat són les propostes d'Aracaladanza, que presentaran la seva trilogia sobre la pintura al Mercat de les Flors entre el Nadal i el mes de gener. Molt recomanable, ja que il·lustren, entre el joc i el moviment d'acord amb cada quadre, El Bosco, Magritte i Miró.

El petit príncep és un musical en què Manu Guix i Àngel Llàcer han volgut remarcar la sensibilitat de les il·lustracions originals per transmetre la radicalitat i l'essencialitat de Saint-Exupéry. Ho fan amb projeccions sobre l'escenari i una Elena Gadel en el paper de la rosa capriciosa, enamoradissa. De qui interpreta el Petit Príncep, només es pot dir que és un noi capaç de cantar, ballar i humanitzar el pensament fred, i que descol·loca els adults dels planetes i les roses que viuen a la Terra. Aquella mirada tan poc convencional, marca de la casa de Saint-Exupéry, queda ben acompanyada amb una música de molts colors.

Al TNC es queden amb El príncep feliç, que parteix d'un conte d'Oscar Wilde. La generositat de l'estàtua que descobreix què hi ha darrere el mur del castell de la seva infància i l'oreneta commou el públic. Una peça que, indubtablement, desperta emocions a grans i petits. També alimenta la màgia del Nadal, amb tota la seva càrrega d'emoció (i algun pessic d'humor), Santa nit, una versió urbana del naixement de Jesús. Més enllà dels límits de la religió, deixant-se endur per la potència del naixement d'un fill estimat, l'actriu Cristina Genebat debuta com a autora teatral. Per Nadal –atenció!– també hi ha un paquet d'obres de Shakespeare que cal revisar: les còmiques Nit de reis i Com us plagui, un Hamlet essencial i un Eduard II de Christopher Marlowe, coetani del The Globe.

La repesca del Festival Grec

‘Vells temps',‘Patatu', ‘Rhum' i ‘Merda d'artista' són de l'estiu

Quatre títols que es van estrenar en el Festival Grec repeteixen per Nadal. Merda d'artista, que va fer temporada tot el mes de juliol al Poliorama, ara es trasllada al Barts en sessió golfa. Efectivament, és un musical divertit i desinhibit que parteix de l'anècdota de l'artista Piero Manzoni, que s'ha fet cèlebre perquè enllauna els seus propis detritus i els ven com a art corrosiu. Patatu trasllada a escena les aventures d'un personatge literari que l'actriu Àngel Bassas es va inventar per acompanyar el fill a l'escola. Ara es troba al Poliorama. Rhum és un sentit i divertit homenatge a Monti, una peça que el pallasso havia triat per acomiadar-se dels escenaris, però que no va tenir temps d'estrenar. Ara els seus companys el recuperen al Lliure de Gràcia, amb tota la càrrega emocional que comporta l'absència d'un pallasso premiat amb el Nas d'Or a títol pòstum en el Festival de Pallassos de Cornellà aquesta tardor. Finalment, Vells temps, a la Sala Beckett, és una peça intrigant de Harold Pinter, preciosista, per a parelles.

La història, la memòria

Des de ‘La maternitat d'Elna' fins a les ‘varietés' dels seixanta

La cartellera de Nadal vol arribar a l'espectador amb peces emotives. I la memòria és un camp abonat, però cal cuidar-lo molt bé per garantir que la nostàlgia endolceixi els sentiments més punyents. Rosa Galindo recupera una perla: La maternitat d'Elna, a la plataforma I+D d'Eòlia. Al costat de Pablo Ley i de Josep Galindo, recusen les petites històries de les dones que recuperaven l'alegria quan eren traslladades a la torre on podien parir dignament els fills. Allà recuperaven la cançó, el somriure i la dignitat, i allunyaven provisionalment la gana, la pena i la mort. La peça es construeix amb aquelles cançons que interpretaven durant un parèntesi de vida i s'il·lustra amb fotografies i fragments de les vides d'aquelles mares que estan recollides per la historiadora Assumpta Montellà. També en el capítol de memòria recent, hi ha l'evocació a les varietés dels anys seixanta amb Las Divinas a Paradís, a la Sala Muntaner, i el musical de La Monyos, al Teatre del Raval. Totes dues comencen temporada en breu.

Centrifugadora d'‘Els pastorets'

El Poliorama, el Regina i el Tantarantana piquen l'ullet a Folch i Torres

Tothom accepta que Els pastorets és l'obra de referència d'aquest Nadal. Es tracta de produccions que interpreten majoritàriament companyies de teatre amateur. Per això, són habituals les versions més o menys fidels al clàssic de Josep Maria Folch i Torres, amb els seus Lluquet i Rovelló més o menys ben definits. Els que renuncien menys a la tradició, amb personatges amb samarra i sabates de set vetes, són els Pastorets superestel, que l'any passat el Jove Teatre Regina ja va repescar de Ricard Reguant. Al Poliorama també repeteixen Pastorets I+D, que dirigeixen els del Tricicle amb alumnes de l'escola Eòlia. En Lluquet i en Rovelló són, ara, dos nois que han fet empipar la mare perquè no coneixen prou bé la història bíblica i l'àvia els alliçona afectuosament. En la peça, un àngel presumit aconsegueix guanyar-se una diversió que, fins ara, només era propietat dels dimonis. Per acabar, el Tantarantana presenta Els pastorets (i alguns marcians també): comèdia i tendresa alhora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

TEATRE

On el teatre batega premia Ramon Madaula com a ‘autor novell’

BARCELONA
Guillem Gisbert
El cantant de Manel publica ‘Balla la masurca!’

“Tinc clar que, sense la música, ara seria professor d’institut”

barcelona
Televisió

‘Eufòria 3’: les setze veus que es faran sentir

Barcelona
Crítica

Com representar l’abús sexual?

Cinema /

Nicolas Cage, de celebritat viral a home més odiat en el film ‘Dream scenario’

barcelona
Aventures. Apple TV+

Torna l’adorable bandoler Dick Turpin

comèdia dramàtica

‘American fiction’, un Oscar a la pantalla petita

cinema / Drama

Emoció i caos al voltant d’una nena de 7 anys

cinema / comèdia

Ethan Coen dirigeix en solitari una comèdia boja