Jaume Roig, un clàssic que riu i que fa riure

L'Espill, de Jaume Roig, és una autobiografia fictícia de 16.249 versos apariats de quatre síl·labes, escrita als anys seixanta del segle XV per un metge valencià ben documentat. El vers curt, la freqüència de les rimes i la sintaxi sincopada responen a unes tries formals intencionades de l'autor, que posseïa una vasta cultura teològica, científica i clàssica i que mostra una ambició literària de les més exigents. Roig esmola tots els recursos heretats de l'antic gènere de la sàtira i els concentra obstinadament en una vituperació de les dones d'inesgotables efectes còmics. En la ficció l'adversari furibund del gènere femení escriu quan té cent anys i no fila del tot fi: la seva feblesa senil és un filtre que posa en crisi subtilment el debat literari a favor i en contra de la dona i convida a múltiples lectures de l'Espill, estimulants i polièdriques, com escau a una obra de creació concebuda des la perspectiva de la sàtira.

Així comença el capítol 19 dedicat a l'Espill de Jaume Roig, al tercer volum de la Història de la Literatura Catalana, en procés d'edició, que publica Enciclopèdia Catalana en coedició amb l'Editorial Barcino i l'Ajuntament de Barcelona. La seguretat de les afirmacions del discurs acadèmic sobre una de les obres més singulars de les lletres catalanes de tots els temps descansa sobre moltes hores de recerca pacient i de control de testimonis i documents. És una feina callada que requereix preparació i, sobretot, vocació: la que té Antònia Carré, que ha dedicat mitja vida a entendre i a fer entendre generosament als altres l'esperit i la lletra de la genial creació del metge valencià. L'edició crítica de l'Espill que ha aparegut enguany a la sèrie Els Nostres Clàssics, en efecte, va precedida per un Espill, editat, traduït i comentat punt per punt per Antònia Carré, que Quaderns Crema va publicar el 2006. Totes dues edicions arrenquen d'una tesina i d'una tesi, de les quals més val no recordar la data; és molt més estimulant comprovar que la tenacitat pot arribar a portar a conclusió projectes que semblaven del tot fantasiosos.

L'edició crítica de l'Espill garanteix la lectura de totes i cada una de les paraules que componen els 16.249 versos de l'obra a partir del manuscrit únic que l'ha conservada, acarat a les edicions del segle XVI. La grafia en què s'ofereix el text és l'original i els diversos accidents de la còpia queden registrats en notes a peu de plana. Una edició crítica no està pensada per a la lectura plaent, sinó per al control estricte de la tradició del text, i per això pot resultar fins pedant i antipàtica quan, aplicant criteris de rigor, afegeix dos versos que havien estat deixats de banda per error: és el cas dels 1655-1656, que alteren la seqüència de l'anterior edició, la del 2006, la que va acompanyada de traducció i comentaris còmodament explicatius de les dificultats interpretatives del text.

Però una edició crítica també demana anar compendiada amb una col·lecció exhaustiva dels materials erudits que envolten el text. Per això Antònia Carré ha produït una introducció de més de cent pàgines on ordena i completa tota la documentació bibliogràfica coneguda sobre Jaume Roig i la seva família. L'autor de l'Espill degué néixer a València cap a començaments del segle XV i sabem del cert que morí el dia 1 d'abril del 1478. Era fill de metge, nét de notari i estava emparentat amb clergues que ocupaven càrrecs importants (vegeu l'arbre genealògic dels Roig a la pàgina 118); tot i que el patrimoni familiar era considerable, els documents que ha reunit Antònia Carré mostren que l'autor de l'Espill va tenir problemes econòmics generadors de conflictes seriosos. Pel que fa a la seva carrera professional, sabem que va tenir cura de la salut de la reina Maria de Castella, que va ser examinador de metges i de la ciutat de València i que va estar relacionat amb diversos hospitals i convents masculins i femenins d'aquesta ciutat. També sabem que Jaume Roig es va casar amb Isabel Pellicer –l'única dona que mereix elogis a l'Espill al costat de la Verge Maria–, que li va donar set fills i que va morir durant una epidèmia de pesta el 1459.

Totes aquestes dades no són només xafarderia històrica: serveixen per demostrar que l'autobiografia del protagonista de l'Espill, que parla en primera persona i que es confon amb l'autor, és completament falsa, perquè el Jaume Roig de la ficció representa que té cent anys el 1460 i que, nascut d'una família humil, s'ha fet ric lluitant a França durant la guerra dels Cent Anys. També s'atribueix un seguit d'experiències matrimonials catastròfiques, pensades per fer riure estirant el fil dels llocs comuns que presenten el cantó fosc de la natura de la dona.