L'odissea “civilitzada” dels temporers, 30 anys després

El 1983, el fotògraf Jordi Mestre i Vergés i el redactor Xavier Martí i Ylla van fer un ampli reportatge sobre els centenars de temporers que sortien de l'estació de València cap a la verema al sud de França, a la zona de Besiers, que es va publicar durant tres dies seguits a El Periódico, el diari en què Mestre (Girona, 1953) treballava des del primer número. Mestre i Martí van acompanyar els temporers des del seu poble d'origen, mentre famílies senceres afectades l'any anterior per la pantanada de Tous feien els tràmits i preparaven les maletes per viatjar a França, en un tren borreguer que, després de diverses parades a Figueres o a la frontera, trigava tot un dia a arribar al seu destí, on esperava una feina ben dura, de sol a sol.

Més de 30 anys després, Jordi Mestre inaugura avui a les 19.30 h a la Casa de Cultura de Girona l'exposició La verema dels 80. Una emigració civilitzada, formada per unes vuitanta imatges d'aquell reportatge. Emigració civilitzada? No ho veien així en aquell moment Mestre i Martí –autor dels textos del catàleg–, que el 1983 consideraven que estaven fent la crònica d'una emigració que pensaven “que passaria aviat a la història”, perquè algun dia les persones viatjarien en millors condicions per guanyar-se la vida dignament. Com diu Mestre en el manifest que obre l'exposició, suposaven que el que vivien “era un dels darrers vestigis d'un temps caduc que seria superat per una època en què els treballadors viurien molt millor”. El temps no els ha donat la raó, al contrari: “Més de trenta anys després, la situació dels emigrants que vénen a casa nostra és pitjor que la dels de la cadena al coll i cap a Amèrica.” Els temporers que retrata La verema dels 80 “treballaven durament, però cobraven bé, amb el corresponent contracte i assegurança”. No es pot dir que hàgim progressat gaire.

L'exposició, que es pot visitar fins al 18 de desembre i té vocació itinerant, s'obre amb una pantalla en què es reprodueixen imatges d'altres treballs de Jordi Mestre, un fotògraf amb més de 40 anys de trajectòria professional que ara està a l'atur, perquè les retallades han afectat també els instituts universitaris per als quals treballava com a documentalista d'Atapuerca i altres importants jaciments arqueològics. Mestre, que també va ser cap de fotografia de l'Avui, té un arxiu de més de 300.000 fotografies, que no sembla interessar a cap institució catalana. “És un bé patrimonial meu. Si el vull cremar a la plaça pública, ho faré, i si el vull vendre a Salamanca, també. Una vegada, un alt funcionari molt ben pagat em va dir molt a prop d'aquí: «En 25 anys, jo no he pagat mai res a cap autor.» I ho deia ben orgullós, quan li hauria d'haver caigut la cara de vergonya”, diu.