El MACBA incorpora noves peces a ‘Intenció poètica’

El Museu d’Art Con­tem­po­rani de Bar­ce­lona (MACBA) va pre­sen­tar el desem­bre pas­sat Intenció poètica, el pre­ludi d’una nova expo­sició per­ma­nent que vol posar l’obra d’art i la seva forma d’expe­ri­men­tar el món al cen­tre. Sis mesos després, la ini­ci­a­tiva ofe­reix una pri­mera “mutació” amb l’apa­rició de noves obres i ampli­a­ci­ons d’artis­tes com Mar­cel Bro­odt­ha­ers, Joan Brossa, Car­los Bunga, Anne-Lise Coste, Domènec, Max de Este­ban o Teresa Estapé. Comis­sa­ri­ada per la direc­tora del MACBA, Elvira Dyan­gani Ose, i Antònia Maria Perelló, Clau­dia Segura i Patri­cia Sor­roche, la mos­tra col·lec­tiva plan­teja una rup­tura amb el marc ins­ti­tu­ci­o­nal i con­ti­nua pro­po­sant una reflexió i una crítica sobre el fet que l’art es plan­tegi com un prin­cipi gene­ra­dor i eman­ci­pa­dor.

Després de sis mesos i de 85.000 per­so­nes que han pas­sat pel museu, ara l’espai ha reti­rat tre­balls d’autors com Jonat­has de Andrade, Etel Adnan, Emily Jacir, Ignasi Aballí, Concha Jerez, Mar Arza, Tere Reca­rens, Oriol Vila­nova, Ama­lia Pica, Kris­tina Kos­ta­di­nova, Maga­da­lena Jitrik, Kata­rina Zedl­jar, Dei­man­tas Narke­vi­cius, Palle Niel­sen, Peter Fri­edl, Jorge Ribalta, Laia Estruch, Núria Güell, Mona Hatoum i Joan Jonas.

A par­tir d’ara, el MACBA acull noves pro­pos­tes de 21 autors que con­fi­gu­ren un nou relat d’històries, mos­trant que el museu “pot esde­ve­nir un lloc on les obres siguin elles matei­xes les que arti­cu­len la seva pròpia poètica”. Segons ha expli­cat una de les comissàries Clau­dia Segura, la ini­ci­a­tiva del MACBA pre­senta obres d’art recent­ment adqui­ri­des al cos­tat d’obres del fons de la col·lecció.

Les peces jun­tes esta­blei­xen diàlegs al vol­tant de qüesti­ons com el replan­te­ja­ment de la sos­te­ni­bi­li­tat, la intel·ligència arti­fi­cial, la rei­vin­di­cació social, el codi i el llen­guatge i la relació amb obres on la “sen­so­ri­a­li­tat és la que mana”.

Entre les peces que es poden veure, hi ha la de Max de Este­ban ‘A Forest’, on rea­li­tat i intel·ligència arti­fi­cial posen en qüestió la imatge en sí mateixa. El tre­ball es pre­gunta sobre la ide­o­lo­gia dar­rera dels prin­ci­pals inver­sors en aquesta tec­no­lo­gia, reve­lant els valors soci­als i polítics que estan en joc.

Mar­cel Bro­odt­ha­ers ofe­reix ‘Les arts i els mots’, sobre la crisi de la repre­sen­tació o la qüestió del valor que opera en el mar­cat de l’art. Teresa Estapé amb ‘Valor Refugi II’ aborda el sis­tema capi­ta­lista que regula i sot­met qual­se­vol pràctica artística, i cerca fonts d’evasió que la dis­tanciïn del con­su­misme.

La ins­tal·lació de Car­los Bunga ‘Ani­misme’ explora, des de la fami­li­a­ri­tat de certs objec­tes domèstics, altres plans de per­cepció de la quo­ti­di­a­ni­tat. L’obra de Daniel Gasol gira al vol­tant de la violència con­tra algu­nes comu­ni­tats, com a con­seqüència de la ‘Ley de Vagos y Male­an­tes’. Tant Bunga com Gasol cri­ti­quen els ide­a­ris moderns en què par­ti­cipa el museu, així com el sana­tori i la família, i cer­quen expan­dir la defi­nició de què vol dir ser humà.

Final­ment, la ins­tal·lació immer­siva de Pedro Tor­res ‘House of the Sun’ par­teix de la nos­tra relació física, emo­ci­o­nal i filosòfica amb el sol, l’estre­lla que és impres­cin­di­ble per la super­vivència de les espècies.