La Manifesta de “la ciutat dels 5 milions”

La biennal nòmada europea Manifesta té unes expectatives molt altes amb l’edició barcelonina, la número quinze de la seva història, que se celebrarà del 8 de setembre al 24 de novembre de l’any que ve: calcula que rebrà un milió de visites en les diferents seus, que s’han anunciat aquest dimecres en un multitudinari acte a l’antiga editorial Gustavo Gili, que també allotjarà continguts de l’esdeveniment. Els tres escenaris principals responen al model descentralitzat a l’àrea metropolitana que va proposar l’Ajuntament de Barcelona als responsables de la biennal, i seran les Tres Xemeneies, el futur hub audiovisual de la Generalitat, que s’obrirà al públic per primer cop; el monestir de Sant Cugat, emblema del llegat medieval català, i la casa Gomis, a tocar de l’aeroport, símbol del patrimoni amenaçat.

Aquest triangle d’espais serà el punt de partida per visitar-ne altres del seu entorn, també de valors arquitectònics singulars, i que compartiran els temes de la Manifesta, de moment força abstractes. Imaginant futurs s’expandirà de les Tres Xemeneies cap al riu Besòs i el centre d’art contemporani M|A|C Presó de Mataró. Cuidar i ser cuidats, del monestir de Sant Cugat al Vapor Buxeda Vell de Sabadell, la Seu d’Ègara de Terrassa i la fàbrica de les arts Roca Umbert de Granollers. I Equilibrant conflictes, de la casa Gomis a Can Trinxet de l’Hospitalet de Llobregat. Mentrestant, la Gustavo Gili es reserva per a “projectes d’arxiu centrats en el passat colonial, els moviments contraculturals durant l’auge i la caiguda de la dictadura franquista i les històries de renovació educativa catalana”.

En l’acte d’aquest dimecres, es van trobar els representants polítics de les dotze ciutats que trenaran l’esdeveniment; la delegada de l’àrea de Cultura de la Diputació, Candela López; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el nou secretari d’estat de Cultura del govern espanyol, Jordi Martí, durant el mandat del qual a la regidoria de Cultura del consistori barceloní es va fer l’aposta per la Manifesta. Tots els presents van fer gala d’una enorme satisfacció (“Serà la més gran de totes les Manifesta!”) i convenciment que aquest festival és el que la regió metropolitana (“la ciutat o la Barcelona dels 5 milions d’habitants”, segons Martí) necessita per fer un salt endavant.

No tot el sector de l’art ho veu així. La inversió pública en la Manifesta 15 supera els vuit milions d’euros i el gran enigma que plana és quina repercussió tindran en el teixit local, afectat per una precarietat crònica. La fundadora i directora de la Manifesta, Hedwig Fijen, va remarcar que la biennal “és europea, no catalana”, però que de cap de les maneres es desatendrà l’escena autòctona. “L’equip artístic és un 90% català” i està integrat per ella mateixa, la comissària portuguesa Filipa Oliveira i onze veus dels diferents municipis metropolitans (Ariadna Amat, Penélope Cañizares, Cristina Castells, Raquel Morcillo, Mireia Mascarell, Gisel Noè, Óscar Abril Ascaso, David Linares, Joan González, Andreu Dengra i Imma Vilchez).

Pel que fa els creadors participants, només s’ha resolt un primer concurs que n’ha seleccionat deu. Són: Claudia Pages, Jokkoo Collective, La Casa dels Futurs, Lola Lasurt, Matias Daporta, Metropolis, Nora Ancarola, Rosa Tharrats & Gabriel Ventura, Tornen les Esquelles i Transductores. A la convocatòria se n’hi van presentar 262 que el jurat va examinar en dotze dies, un temps que alguns dels candidats consideren del tot insuficient per valorar una quantitat tan elevada de projectes. 

La llista definitiva es donarà a conèixer a la primavera. Queden encara moltes qüestions per decidir. Per exemple, el preu de l’entrada. La Manifesta sempre en fa pagar, però el cas barceloní, més complex per la diversitat de seus, planteja problemes perquè alguns recintes són d’accés gratuït.