opinió

L'adéu a un capdavanter del pop

La crítica d'art Conxita Oliver recorda en aquest article l'aventura artística de la fàbrica Tipel, obra de Rafael Bartolozzi, mort el 22 de març, i d'Eduard Arranz-Bravo

Tot just inau­gu­rada la dècada dels sei­xanta, un col·lec­tiu d'artis­tes que es coneix amb el nom de Noves Rea­li­tats reac­ci­ona davant del llen­guatge de l'abs­tracció en un retorn de la pin­tura cap a la figura usual i la rea­li­tat a través de diver­ses tendències: nova figu­ració, neo­da­da­isme, neo­sur­re­lisme i pop art. Dins d'aquesta onada, l'any 1966 Rafael Bar­to­lozzi (Pam­plona, 1943-Ves­pe­lla de Gaià, 2009) par­ti­cipa, jun­ta­ment amb Edu­ard Arranz-Bravo, Robert Llimós i Gerard Sala, a l'expo­sició Nue­vas expre­si­o­nes que pre­senta la Sala Gas­par de Bar­ce­lona. Aquest col·lec­tiu d'artis­tes incon­for­mis­tes, rebels i trans­gres­sors, tren­ca­ren amb el tri­om­fa­lisme de l'infor­ma­lisme i apor­ta­ren un nou rea­lisme, expres­sat amb gran sen­tit crític i irònic. La forta càrrega social i l'espe­rit de lluita de Bar­to­lozzi el por­ta­ria a par­ti­ci­par en movi­ments com ara Estampa Popu­lar. Aquests qua­tre pin­tors van tor­nar a expo­sar junts en alguna altra mos­tra, però va ser el tàndem Bar­to­lozzi/Arranz-Bravo (1967-1982), la pare­lla artística més cone­guda a casa nos­tra, la que va donar lloc a expo­si­ci­ons, ins­tal·laci­ons, acci­ons i inter­ven­ci­ons en diver­sos edi­fi­cis de manera con­junta.

L'aven­tura de la fàbrica Tipel

Aquesta col·labo­ració nodrí una de les pro­pos­tes més interes­sants de la nos­tra figu­ració. Junts van pin­tar la famosa fàbrica de pells Tipel (1970), a Parets del Vallès, al peu de l'auto­pista; 2.000 m² d'un exer­cici ima­gi­na­tiu i de gran impacte visual, que la premsa anglesa va con­si­de­rar al seu moment l'obra pop de dimen­si­ons més grans d'arreu del món. Isi­dor Pre­na­feta, que havia estat pin­tor i com­pany dels dos artis­tes a Belles Arts, els va dema­nar que pin­tes­sin la seva fàbrica. La gosa­dia i trans­gressió d'aque­lles for­mes orgàniques i sinu­o­ses com si fos­sin budells, tubs o xeme­ne­ies i d'aquells colors llam­pants i fes­tius tren­ca­ven amb la gri­sor i l'her­me­tisme que carac­te­rit­za­ven els exte­ri­ors fabrils. A les façanes late­rals, uns arbres iro­nit­za­ven sobre l'espai que l'home man­lleva a la natura, men­tre que uns xais de mida natu­ral denun­ci­a­ven el sacri­fici dels ani­mals, jus­ta­ment a les por­tes d'una fàbrica d'assa­o­nat de pells. Les parets inte­ri­ors esta­ven deco­ra­des amb màqui­nes, cami­ons i ele­ments rela­ci­o­nats amb el fut­bol. Però aviat aquesta obra va ser denun­ci­ada al MOPU per la soci­e­tat Auto­pis­tes del Medi­ter­rani perquè atemp­tava con­tra la segu­re­tat de la cir­cu­lació. Final­ment, el Minis­teri va deses­ti­mar la denúncia i poc temps després, seguint amb aquest exem­ple d'obra pública, orga­nit­zava un con­curs d'escul­tu­res per situar a l'auto­pista.

Bar­to­lozzi, ins­tal·lat a la Tar­ra­gona rural, a les ter­res de Gaudí i del Miró de Mont-roig, va beure de les fonts d'un indret en què els som­nis arre­len a la rea­li­tat. La seva ubi­cació defi­ni­tiva a Ves­pe­lla de Gaià –des del 1973, i alcalde d'aquesta petita vila del 1991 al 2003– el va influir deci­si­va­ment i va demos­trar un interès crei­xent per l'home immers en un entorn natu­ral i pels temes eco­lo­gis­tes. Seduït pels movi­ments inter­na­ci­o­nals com el neo­ex­pres­si­o­nisme ale­many i la transa­vant­guarda ita­li­ana, el con­tacte amb la llum miro­ni­ana i amb una natura tan pecu­liar dóna com a resul­tat un tre­ball que evi­den­cia l'interès cons­tant per trans­me­tre la presència de la vida. Arran de l'incendi fores­tal que l'agost de 1993 devastà la loca­li­tat on vivia, els dar­rers anys la reflexió de Bar­to­lozzi es va cen­trar en la relació amb el propi con­text i amb la cíclica des­trucció i rege­ne­ració del medi natu­ral. Pro­gres­si­va­ment, el color retorna en el nou bes­ti­ari, men­tre que la geo­me­tria dia­loga amb mites i símbols d'arcai­ques tra­di­ci­ons. Ara, la seva acti­vi­tat mul­ti­dis­ci­plinària tindrà la seva extensió a través de la fun­dació que porta el seu nom, que té per objec­tiu reu­nir i difon­dre l'obra de l'artista.

(*) Crítica d'art



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.