Amb El padrí (1972), Coppola va concebre una obra d’art i va ampliar el horitzons d’una indústria ancorada que necessitava saba nova. També, va ressuscitar (i de quina forma) Marlon Brando, i què dir de l’excelsa banda sonora que va compondre Nino Rota. El que segurament no sap tanta gent són les dificultats amb què es van trobar per fer realitat aquesta pel·lícula icònica, un autèntic miracle que va fer possible una figura clau: el productor Albert S. Ruddy. Hi ha una petita joia en format sèrie que brilla com a reflex de l’obra de què tracta, que es titula The offer (SkyShowtime), que narra com es va coure el film i les desventures que van viure tots els implicats en el procés, des d’il·lustrant les complicacions financeres per les quals passava la productora Paramount (a punt de vendre’s) i l’acomiadament del seu CEO Robert Evans (Matthew Goode menjant-se la pantalla) fins als pals a les rodes que hi va posar la màfia italoamericana perquè s’adaptés la polèmica novel·la de Mario Puzo (per la suposada mala imatge que donava de la seva comunitat). Això, havent de bregar, a més, amb egos colossals (des del mateix Brando fins a Coppola) i convèncer els qui posaven els diners que Al Pacino (aleshores un actor que tot just apuntava maneres) era el Cubarsí de torn a qui calia alinear en el repartiment principal. Miles Teller és aquí un dels productors d’aquesta estimable minisèrie i l’actor encarregat d’encarnar el protagonista (Ruddy), al capdavant d’un càsting esplèndid en què ressalten Juno Temple, Giovanni Ribisi (Joe Colombo), Dan Fogler (Coppola) i Patrick Gallo (Puzo). The offer és una carta d’amor al cinema i a l’art de produir-lo. Per cert, Albert S. Ruddy va continuar fent possible pel·lícules d’entreteniment, però al final de la seva carrera ens va regalar una altra obra mestra. Us sona Million dollar baby?