El Poliorama reivindica Gómez de la Serna i Valle-Inclán amb un cabaret

El dramaturg i director Xavier Albertí considera que tant Ramon Gómez de la Serna com Valle-Inclán escrivien d’una determinada manera “perquè vivien d’una determinada manera”. Per a l’actor Pedro Casablanc, que protagonitza el muntatge, és envejable la llibertat en què opinaven, sense preocupar-se de ser políticament correctes. Don Ramón María del Valle-Inclán arrenca funcions aquest vespre i es podrà veure fins al 12 de maig al Teatre Poliorama.

Els dos intel·lectuals viuen i escriuen un temps d’una Espanya en crisi, la de la Generació del 98, en què s’han perdut les colònies a Cuba. Seria un món que aniria agafant aire, revitalitzant-se fins a la guerra civil, que trenca aquest alliberament desacomplexat. El compromís amb l’art per part dels dos escriptors és “sense concessions”, insisteix l’actor. Acompanyat pel pianista Mario Molina, signa una peça a mig camí del cabaret. Lluny de ser una frivolitat gratuïta, han donat aquesta clau per explicar la seva manera d’entendre l’art. I, de mostra, s’avança un pròleg amb una filmació de Gómez de la Serna en què ja es revela tot un showman. L’un parla de l’altre i així es poden entreveure els punts de vista a partir d’anècdotes reveladores.

L’exdirector de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo, present a la trobada amb la premsa a l’Ateneu Barcelonès aquest matí, ha volgut recordar Pepe Rubianes (un altre gallec com Valle-Inclán) que li va regalar el llibre quan ja estava malalt: Rubianes delirava amb les decisions quixotesques de Valle-Inclán (per exemple, negar al agents judicials que escrivissin en la taula on ell escrivia la seva literatura i el comminava que, per a escriure burocràcia, es recolzés a terra). Salvador Espriu va inspirar-se en els grands guignols de Valle-Inclán per a la seva escriptura dramàtica. De fet, segueix dient Bozzo, la literatura de l’esperpent i les deformitats de la realitat de Valle-Inclán són “com Goya, al teatre”.

Casablanc ha treballat força textos de Valle inclán. Com ara El retablo de la avaricia, la lujuria y muerte o Tirano Banderas (amb direcció d’Oriol Broggi), o una adaptació de Bigas Luna de Comedias Bárbaras. Celebra que aquest autor encara se’l reedita. Ben diferent és el cas de Gómez de la Serna, que només es troben els seus exemplars en llibreries de vells a preu d’antiquari. Aquest muntatge li ha permès descobrir-lo. i no deixa de llegir-lo. Perquè conèixer-lo millor li dóna més autoritat per a representar-lo. De Gómez de la serna només se’l coneix per les seves Greguerías “que són més lleugeres”. Casablanc admet que llegir a aquests dos autors “inacabables” demana temps perquè practiquen una literatura intrincada, que demana temps “i ara, sembla impossible llegir si no es mira, de tant en tant al mòbil”. La seva autenticitat literària coincideix amb la seva vida. “No son horas de detener a nadie” va recriminar Valle-Inclán quan el van anar a detenir a la nit, quan tot just havia entrat al llit.